Les Santes sense en Manuel Cuyàs

Aquests dies no puc parar de pensar com hauria viscut Les Santes post-coronavirus en Manuel Cuyàs i com d’important hauria estat la seva mirada a una festa major de Mataró tan atípica enguany. En Cuyàs va ser gestor cultural, referent en aquest àmbit a la seva ciutat i un dels millors cronistes de Les Santes. Molts vam descobrir la festa major de Mataró gràcies a en Manuel. Molts van saber trobar, també a partir dels articles d’en Cuyàs, els referents i el rerefons de ple d’actes que es van anar incorporant a Les Santes any rere any amb l’arribada dels ajuntaments democràtics. La Missa de Les Santes no tindria la projecció que ha adquirit sense, entre d’altres, les cròniques d’aquell escriptor i periodista que escrivia de la seva ciutat amb tant d’orgull i desacomplexament. Com serà enguany La Missa de Les Santes? Espero que tinguin un record merescut per en Manuel Cuyàs i Gibert.

Aquests dies em pregunto com hauria viscut Les Santes en Cuyàs i com les hauria intentat explicar, en clau local i en clau nacional. Perquè si una cosa tenia en Manuel és que feia de la temàtica mataronina un punt d’interès global i aportava una projecció que, només amb els anys i a partir de l’anàlisi de la seva obra periodística, es valorarà per entendre per què Les Santes han esdevingut una de les grans festes majors del Principat.

Del millor que vam fer a El Punt del Maresme sota la direcció d’en Manuel destacaria la cobertura de Les Santes. Eren brutals. Primer els especials previs, amb una imaginació, una currada periodística i una quantitat d’anuncis que molts ja voldrien avui. Els especials de Les Santes eren genials, però les pàgines que cada dia dedicàvem a informar de Les Santes eren espectaculars. I no només per les cròniques d’en Cuyàs, sinó perquè ell permetia que una redacció jove amb talent i ganes de festa i d’informar fes un relat diari de Les Santes simplement genial. Que en Xevi Galceran amb els seus articles i en Quim Puig amb les seves fotos, per citar-ne els primers de molts que ara em venen al cap, brillessin i fossin els ‘influencers’ en època pre-digital entre els més santers de Mataró era, en bona part, un èxit del Cuyàs director. Va deixar que la mirada jove i més arrauxada de la festa sortís al diari compartint paginació amb els articles més institucionals i costumistes de la mateixa festa major. El que fèiem a El Punt era periodisme intergeneracional amb un contingut, la festa més potent del nostre entorn comarcal i metropolità, també més intergeneracional i interclassista, gràcies als equilibris editorials del Cuyàs director d’orquestra a la redacció del camí de la Geganta. Una redacció, per cert, on de matinada durant Les Santes molts dels periodistes hi anàvem per diverses qüestions logístiques atesa la ubicació estratègica davant del parc Central en una època en què s’inaugurava el nou i s’explotava, a efectes santers, el vell parc.

Un bon exercici per les setmanes i dies que venen seria recuperar els articles d’en Cuyàs i dels seus deixebles d’ofici sobre Les Santes dels anys que vam viure apassionantment a la redacció d’El Punt a Mataró. Ja que enguany no tindrem Les Santes que voldríem, reviure-les a partir de les relectures d’en Cuyàs és una idea estimulant. Ja que enguany no ens trobarem en Manuel a la plaça Santa Anna la nit del Desvetllament Bellugós durant la convidada de la Família Robafaves, recordem les estones i les converses santeres viscudes amb ell.

Manuel, aquest 2020 tot serà molt estrany a Mataró. No hi seràs tu i tampoc no tindrem Santes com cal.

Saül Gordillo
Periodista