Ferran Armengol: ‘L’Estat no fa res per ajudar els Ajuntaments’

Un govern de quatre grups (CiU, PSC, Argentcat i L’entesa) requereix molta mà esquerra en un plenari, a més força fragmentat (vuit grups) en una població de gairebé 12.000 habitants.

De fet, a Argentona ja portem dues eleccions (2007 i 2011) en que s’han presentat vuit grups. El 2007 hi va haver set grups en el govern. En aquest sentit ja estem acostumats a treballar. De tota manera la diferencia és que els quatre grups que formem el govern actual vam fer un acord que estem complint i que no està portant cap dificultat. Ens sentim tots molt segurs treballant. A més, en la nostra declaració d’intencions, ja hem dit que volem trasparència i la participació i col·laboració de l’oposició. Som vuit regidors al govern però disset treballant per Argentona. Per tant, volem consensuar, parlar i portar a aprovació les coses el màxim de treballades abans de dur-les al ple. Entenem que tots els punts de vista són vàlids i hem d’aprofitar els esforços dels disset regidors que s’han presentat a les eleccions per treballar per Argentona.

Vostè ja va expressar en una ocasió el seu malestar per haver estat convocat amb altres Ajuntaments amb problemes econòmics greus a una reunió amb la Generalitat. Quina és la situació financera d’Argentona?

La situació de l’Ajuntament d’Argentona és exactament la mateixa que la de la majoria d’Ajuntaments de Catalunya. Els consistoris són l’últim esglaó del finançament del país. Primer ve l’Estat, després la Generalitat i, si queda alguna cosa, és per als Ajuntaments. És la percepció que tothom té i nosaltres ja hem aprovat una moció demanant que s’agilitzi la nova llei de finançament dels ens locals.

El nostre Ajuntament no va “sobrat” de diners. Però d’aquí a tenir dificultats serioses com s’ha dit hi ha un pas. Els comptes reflecteixen un romanent de tresoreria positiu, un estalvi net també positiu, paguem als proveïdors a 45 dies, tenim un índex d’endeutament del 70% i que no arriba a la mitja dels consistoris del nostre tamany, entre 10.000 i 20.000 habitants. A més, abans que s’aprovés la llei que no permetia endeutar-se per sobre del 75% dels ingressos, nosaltres estàvem entorn al 86%, quan el màxim era el 110% i en els últims quatre anys l’hem reduït fins a les xifres actuals.

No entenem perquè ens van convocar a aquesta reunió. La nostra queixa és que, sobretot l’Estat, no fa res per ajudar-nos. Per una banda hem de tornar uns diners a Madrid per un error de càlcul del govern central i, a sobre, l’hem de comptabilitzar com a deute, el que ens limita la possibilitat de demanar crèdits. I de l’altra, l’Estat perdona el 95% del deute de l’IBI a les concessionàries de les autopistes quan això ho hauria de decidir l’Ajuntament. Hem reclamat i cobrat fins el 2006 però d’aquí en endavant la justícia ha fet un canvi de criteri i dóna la raó al Ministerio de Fomento. Per a l’Ajuntament d’Argentona això suposa perdre uns ingressos de 600.000 euros. Per una banda hem de tornar més de 500.000 euros a l’Estat per un error seu i de l’altra ens rebaixen uns ingressos previstos de 600.000.

Per tant, no només tenim un finançament difícil sinó que, a més a més, l’Estat no ens ajuda i ens posa unes càrregues de les que no som responsables.

Però el finançament dels Ajuntaments no és un debat nou. Fa temps que es parla.

Però s’agreuja amb la crisi i amb aquestes decisions per part de l’Estat. A més, els consistoris han assumit molts serveis que no li corresponen i que no poden deixar de donar perquè els vilatans no ho entendrien. D’altra banda, ara ja no és excusa el fet que la devallada d’ingressos sigui per culpa de la crisi a la construcció. Això va ser els anys 2007, 2008 i com a molt el 2009. I ara que ja ens havíem acostumat a treballar sense comptar amb aquests ingressos, ens venen pals com els que comentava enlloc d’ajudar-nos.

Argentona forma part de la primera fase de la implantació del projecte de banda ampla del Consell Comarcal. En què beneficiarà al municipi? I a la comarca?

És positiu ja que afavoreix el municipi des del punt de vista tecnològic i de la implantació d’empreses. Estem encantats que el nostre municipi estigui en aquesta primera fase. I no només per a les empreses que puguin venir, sinó perquè les hi ha ara, s’ho pensin dues vegades abans de marxar a un altre lloc. Una altra cosa és que, degut a la crisi, les empreses no puguin aprofitar aquesta oportunitat. Passa com, per exemple, com en el comerç. L’Ajuntament, i en aquest cas el Consell Comarcal, pot posar la infraestructura però l’ús depèn de les empreses. L’Ajuntament, d’altra banda, també sortirà beneficiat.

Què opina sobre el debat del paper dels Consells Comarcals i les Diputacions? S’han de suprimir o redefinir?

Personalment penso que, a banda de l’administració estatal, autonòmica i municipal, hauria d’existir una altre ens amb la finalitat de mancomunar serveis per Ajuntaments que, pel seu tamany, no poden assumir. Per exemple, els Ajuntaments de Mataró, Argentona i Òrrius no tenen la mateixa capacitat. Són tres realitats molt diferents. Una entitat supramunicipal que mancomuni serveis per als Ajuntaments petits i mitjans, es digui com es digui, és necessària, però s’han d’evitar duplicitats. La fòrmula exacta no la conec, però és necessària.