Maleïdes guerres

No hi ha guerres petites o grans, bones o dolentes, justes o injustes. La guerra és mort, desesperació, misèria, fam, fred, dolor, sang, i també enveja, ira, ambició, odi, venjança, avarícia, supèrbia, egoisme…

En tot conflicte hi ha un guanyador i molts perdedors. Un guanyador que mai ha trepitjat el camp de batalla, que mai ha disparat una arma, que mai s’ha tacat les mans amb la sang calenta dels vençuts, i molts perdedors, d’un bàndol i també de l’altre, perquè les guerres deixen un rastre inesborrable de víctimes innocents i d’efectes col·laterals que marquen per sempre més aquells que han aconseguit sobreviure a les bales i les bombes.

Les guerres són potser la més gran i pitjor aberració humana. No entenen de sexes, races, religions, edats, cultures o fronteres. Li giren l’esquena a les relacions, els parentius, els lligams. Una aberració que ensordeix i cega i sumeix la condició humana en l’abisme insondable i tenebrós d’un inframón on no hi sobreviurien ni les besties més ferotges.

I el més terrible és que cada nou conflicte ens deixa una marea d’immigrants, refugiats, expatriats, exiliats, confinats, expulsats, desterrats. Mil i una maneres de cridar per un sol nom, amb mil i un cognoms diferents, a persones, dones, homes, joves, gent gran, criatures, éssers humans que fugen desesperats de la fam, de la misèria, del dolor, de la mort, de guerres fredes, cerebrals, calculadores, que destrueixen famílies, devoren il·lusions i esperances, i acaben matant a cops de mar als que en un intent desesperat de fugir dels horrors de la guerra s’embarquen en un viatge errant, sense brúixola, sense timó, sense nord, sense principi, sense fi.

Vides perdudes, morts sense sentit. Ràbia, impotència, plor, dolor, silenci. Un silenci negre, pesat i dens, només trencat per les rialles innocents d’un nen que juga. Ahir, i moltes vegades abans d’ahir, a molts altres nens se’ls hi va ofegar el somriure en un mar d’ambició i cobdícia que mil i un cabrons es van ocupar de embravir.

Però la vida continua girant, com les ones del mar van i venen en un ball incessant, i en una part del món mil i un infants seguiran rient innocents mentre a l’altra part del món, mil i un nens perden la seva innocència abans que el somriure irònic de la mort els acabi ofegant.

Ahir, i moltes vegades abans d’ahir, un nen va deixar de jugar per sempre. Demà, i moltes vegades després de demà, un nen es deixarà abraçar per les onades mentre la dansa rutilant del sense sentit va sembrant de cadàvers moltes consciències.

Maleïdes guerres i maleïts els que les provoquen amb l’únic objectiu de sentir-se i saber-se éssers superiors, omnipresents déus pagans que s’alimenten de la sang de les seves víctimes innocents.