Tot just fa una setmana vam conèixer que dos gossos que anaven deslligats, un d’ells considerat de raça perillosa, van atacar un altre fins causar-li la mort a Santa Coloma de Farners.
Aquest és només un dels casos que es produeixen al llarg de l’any. En ocasions, malauradament, els atacs es produeixen contra persones que, en alguns casos, han comportat la mort o greus ferides.
La normativa és clara al respecte: els gossos considerats de raça perillosa han d’anar lligats i portar morrió o un sistema similar. I encara trobem persones que fan cas omís d’aquestes obligacions.
Es pot demanar més contundència per part de l’administració a l’hora de fer complir aquestes obligacions a les persones que tenen un gos potencialment perillós. Però la realitat és que les administracions -i no és per defensar-les- no tenen prou recursos per fer-ho. No hi ha prou policia per tant incívic. No hi ha prou normatives per tant irresponsable.
La responsabilitat que passin coses com aquesta no és de l’administració. És de l’amo. Crec que hi han amos que són perillosos. No són conscients -o no volen ser-ho- del perill que pot suposar la seva mascota que, per cert, no té cap culpa de res.
Tenir un gos és una responsabilitat. Una responsabilitat gran. Envers la societat i envers el propi animal. Per això crec que hauríem de deixar de fer servir la paraula “mascota”.
Des del meu punt de vista, un enduriment de les sancions, un augment de la vigilància i totes aquestes coses que es demanen a través de les xarxes socials quan coneixem un cas com el de Santa Coloma, no serveixen per res. No són la solució.
La solució passa per l’educació, pel civisme, per la responsabilitat, per l’empatia. Tot això s’ensenya a casa i a l’escola. Són uns valors que, malauradament, estem perdent.
Gossos i amos perillosos
