tres60.cat

El llenguatge polític està dissenyat perquè les mentides semblin veritats, i l’assassí respectable.

George Orwell

Ens agradi més o menys, el nostre país està travessant una situació política i social que d’aquí a pocs anys s’estudiarà als llibres d’història. Amb quin color, però? Com sempre, dependrà de qui hi surti millor parat.

Qui pot dir que sap res de debò? Malgrat haver-hi més possibilitats de comunicació que mai, avui dia la població està, en general, pèssimament informada. Això és degut a que tant els polítics com els mitjans que en depenen oculten, manipulen i tergiversen sistemàticament la informació i condicionen opinions esbiaixades que cal agafar amb pinces. Tanmateix, hom es conforma amb gratar la superfície i pressuposar allò que està predisposat a creure. O pitjor encara: repeteix idees, arguments o frases escoltades en algun lloc, o dites per algun personatge de dubtosa popularitat. Però en definitiva tant fa: el ciutadà només es mou per dues motivacions: la butxaca o el sentiment (i alguns les confonen).

Del referèndum, o millor dit, de l’independentisme, se n’ha dit de tot aquests darrers mesos. Al principi semblava que tot el peix estava venut, i que, en cas de celebrar-se, anirien a votar “els de sempre”, i per tant sortiria un resultat “previsible”. Però l’actitud intransigent del govern central ha abonat i atiat el radicalisme, i ha desembocat en una altra situació en la què és difícil mantenir-se neutral. Perquè, ultra el referèndum i la seva discutida legalitat, aquests darrers dies la llibertat i la dignitat de l’individu han quedat en entredit per primer cop en democràcia. I és aquí, sobretot, on entra en joc el sentiment.

La qüestió purament política del referèndum català es podria haver solucionat fàcilment mitjançant el diàleg (al què el govern espanyol s’ha negat des de bon principi) i el consens. Com que no ha estat així, ha derivat en una altra situació que la supera.

Ningú no pot negar aquesta realitat, davant la qual els ciutadans només tenim dues opcions: implicar-nos o desentendre’ns. Cadascuna d’elles pot tenir els seus fonaments i les seves raons, però també les seves conseqüències.

El resultat de la votació del dia 1 és irrellevant. La qüestió, ara, va més enllà. Perquè a partir del dia 2, res no serà igual.

Francesc Fàbrega