Des de l’esclat del turisme de masses, amb l’arribada de l’estiu les poblacions costaneres reben allaus de visitants disposats a deixar-hi una part dels seus estalvis. I com ha passat sempre des que el món és món, els llocs on es concentra una quantitat ingent de persones n’atrauen moltes altres que les volten com les mosques als excrements. A totes, per diversa que sigui la seva procedència o condició, les agermana una mateixa finalitat: fer diners (és a dir, que una part dels que porten els turistes passi, d’una manera o altra, a les seves butxaques).
El sistema habitual d’esprémer –poc o molt– els visitants és oferint-los serveis i productes, encara que no siguin exclusius (per exemple el sol o la platja, tan preuats sobretot pels que vénen de països on predominen la humitat i les baixes temperatures). Tothom sap que l’oferta turística és el principal motor econòmic dels municipis de costa. Tant els propietaris de negocis com aquells que hi treballen durant la temporada esperen amb candeletes els mesos de calor que els portaran el manà que els permetrà subsistir la resta de l’any.
Però les activitats legals conviuen amb les il·legals, que sovint reporten més beneficis als que les practiquen (almenys no paguen impostos!) que les altres. Aquí s’encabirien les infinites variants del furt, ja sigui a càrrec de bandes organitzades –establertes a la zona o nouvingudes– o de lladres de pa sucat amb oli que desenvolupen la seva jornada laboral amb molt més zel que els treballadors assalariats. Durant els mesos d’estiu campen com volen disposats a treure profit de l’embolic, actuant tant de dia com de nit. Les seves víctimes potencials són turistes despistats, ancians, adolescents, embriacs i famílies amb canalla. Roben de tot, però principalment diners en efectiu, joies i telèfons mòbils, que és l’objecte més llaminer i fàcil de col·locar.
Les estratègies dels rapinyaires són d’allò més divers: des de l’estrebada clàssica fins a guanyar-se la confiança de les víctimes, passant per un ampli ventall d’enganys i estafes. De poc serveixen les campanyes de conscienciació ciutadana per prevenir robatoris: a l’estiu, les comissaries dels pobles de la costa no donen a l’abast a fer denúncies. Denúncies que, en la major part dels casos, serveixen de ben poc.
Publicitat
Que els malfactors sempre vénen de fora és un tòpic abonat per la xenofòbia i el racisme latents en la nostra permissiva societat. Evidentment sempre hi haurà una quota de delinqüents forans, però també n’hi ha molts d’autòctons que troben en l’activitat delictiva una espiral atraient i còmoda per a evitar d’exercir altres treballs. També és cert que per a dedicar-s’hi s’ha de valer. Al capdavall, no tots els delinqüents són de guant blanc.
