L’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat la sentència del Jutjat de primera instància número 11 en què es condemna el Servei Català de la Salut i l’Hospital de Mataró per la mort d’un pacient diagnosticat erròniament d’un tumor benigne, quan era de caràcter maligne.
Els fets van passar el 2013, quan un pacient va acudir a l’Hospital de Mataró, on li van practicar una punció per aspiració amb agulla fina. L’informe resultant, segons detalla l’associació El Defensor del Paciente, determinava que la peça extreta confirmava -erròniament- un tumor benigne al lòbul profund de la paròtide esquerra. “El pacient va estar quinze mesos pensant que havia patit un tumor benigne i que estava curat, fins que el juny del 2014 es va començar a trobar malament”, detalla l’associació en un comunicat. Patia pèrdua de pes, diarrees abundants, coloració groguenca de la pell, orina fosca i coloració clara de la femta.
Un cop revisades les proves, el nou diagnòstic va ser de “probable metàstasi de l’adenoma pleomorf” amb afectació hepàtica i renal, centrat en el tumor pel qual ja s’havia diagnosticat al 2013.
Ara, l’Audiència obliga a indemnitzar amb 248.724 euros la família del pacient, que va morir tres anys després del diagnòstic erroni. Es considera que amb l’informe negatiu es va privar de l’oportunitat de poder-se tractar a temps del tumor, pel qual finalment va morir. Tanmateix, es té en compte que no es confirma que un diagnòstic correcte a temps li hauria salvat la vida.
Publicitat
Error de diagnòstic
La sentència especifica que “no es va esgotar tots els mitjans per esbrinar la veritable naturalesa i concretar el tumor que patia”, de la mateixa manera que no es va dur a terme un estudi histoquímic. El text també apunta que l’error en el diagnòstic va suposar “una pèrdua d’oportunitat en el tractament a rebre, controls o seguiment de la tumoració”. En conseqüència l’expectativa i la qualitat de vida es van veure afectats, fins que finalment el pacient va morir l’agost de 2016.
La defensa demanava una indemnització que finalment s’ha reduït a la meitat perquè no es pot confirmar que el correcte diagnòstic hagués estalviat la mort del pacient.
