tres60.cat

Imaginem que algú volgués introduir l’os de les cavernes al Maresme (després d’haver aconseguit clonar-lo a partir d’una mostra d’ADN). Com s’ho podria fer? Bé, jo crec que tindria dues possibilitats: la primera seria encarregar un estudi aprofundit de l’àrea i de les necessitats de la bestiola, que portaria a establir zones protegides i corredors naturals i a fer una llarga i pacient divulgació didàctica; la segona consistiria a regalar-ne una parella a una població qualsevol –posem-hi Malgrat, Argentona, Calella o Premià de Dalt.

La primera via aparentment és més sòlida i molt més científica, però en realitat comportaria un cost elevat en estudis paleozoològics, exigiria una monitorització constant dels exemplars inicials i no podria evitar protestes veïnals i qui sap si accions contundents. Vaja, que fent-ho així la viabilitat dels ossos de les cavernes al Maresme seria extremament dubtosa.

La segona via, en canvi, d’entrada generaria estupor i fins burles en les poblacions veïnes. Desenganyem-nos: una bestiassa extingida de dos metres de llargada i uns sis-cents quilos de pes fa de mal encaixar entre l’especulació urbanística i la massificació turística. Qui sap si no hi hauria, fins i tot, runners de muntanya que tindrien topades desagradables o algun regidor devorat al balcó de l’Ajuntament en plena festa major.

Ara bé, això seria al començament. Perquè l’os de les cavernes es tornaria de seguida un reclam insuperable: allaus de maresmencs d’altres bandes (sempre més disposats a desplaçar-se per veure una extravagància que per assistir a una xerrada cultural); corrues de turistes, sobretot en dies de pluja; barcelonins de cap de setmana… Us ho imagineu? Els ossos generarien una quantitat d’ingressos tal que serien la nineta dels ulls de l’Ajuntament i no els deixarien tocar de peus a terra: alimentació abundosa i de primera qualitat, respecte absolut a la seva manera de ser, mans i mànigues per assegurar-ne la reproducció…

I, sobretot, l’efecte contagi. L’any següent totes les poblacions veïnes ja tindrien també el seu os. Sembla just, oi? De la mateixa manera que, si algú fa una fira medieval, una mostra de cançó, una competició esportiva o la festa del pa amb tomaca totes les poblacions veïnes consideren que no poden ser menys i ho copien, doncs igualment tothom trobaria imprescindible disposar d’un os de les cavernes en el propi municipi. A més, les entitats organitzarien tota mena d’activitats recaptatòries per sufragar les despeses de clonatge i aclimatació.

D’aquesta manera tan senzilla (i tan econòmica per a l’erari públic), ben aviat el Maresme tornaria a estar poblat, uns quants milers d’anys després, per una quantitat ingent d’ossos de les cavernes. Gràcies a la capacitat molt més imitadora que no pas innovadora que ens caracteritza i ens porta a repetir el mateix de municipi en municipi.

Joan Rebagliato Nadal, Escriptor