Una vida més senzilla

Era l’any 1233, però és probable que l’oreneta no n’estigués al cas, ni d’això ni de la naturalesa reial del lloc. I així, quan els cavallers catalans i aragonesos es van llevar, van descobrir que una oreneta havia fet niu a la tenda del rei, plantada aquell vespre mateix. Jaume I, sentimental com eren els medievals a més de cruels, va ordenar que deixessin la tenda parada “fins que [l’oreneta] hagués marxat amb els seus fills, ja que buscant la nostra empara havia vingut”. Va quedar una única tenda al campament, doncs, mentre els cavallers feien retrunyir el ferro d’armadures i espases camí de les muralles de Borriana, ocupats com estaven en la conquesta del Regne de València.

És clar que poc hi devia haver de destacable en l’anècdota del rei Jaume I vista pels ulls de l’oreneta. I això em fa sospitar que no la té gens present la cuereta blanca que ens ha fet niu al balcó de casa. Per nosaltres, en canvi, la tribulació és similar a la que devia sentir el rei: reguem les plantes quan la femella ha emprès el vol per proveir-se de plomes o branquillons que facin confortable el niu i, mentre hi és, l’observem a través de les persianes entreobertes per no destorbar-la, ja que ha volgut fer niu a casa nostra.

Però què l’ha portat a niar en el test d’un balcó enmig de la petita ciutat atapeïda de Calella? De fa poc, uns focus plantats a terra d’un jardí veí han disparat la contaminació lumínica. El turistam baladreja dia i nit pel carrer Església, amic de repicar portes metàl·liques quan es fa fosc. El Maresme és una terra eixuta i encara malgastem l’aigua i continuem colonitzant-la amb noves cases, incapaços de limitar-nos a l’espai que ja ocupem. Asfaltem el Montnegre, escampem plàstics, enverinem el mar, contaminem l’aire. Desgavellem —com tots els humans— el clima. Comprometem el futur.

I mantenim, malgrat tot, el mateix racó de tendresa dels medievals amb les bestioles que no ens volen mal. Ens fascina la delicadesa fràgil dels éssers que viuen lliures entre nosaltres, conscients que ells són la resposta al que més ens inquieta: què hi fem aquí? Doncs mireu, ja sabem que la vida és bella i terrible. És hora de comprendre que hauria de ser, també, sostenible i senzilla.

Joan Rebagliato
Escriptor