tres60.cat

Aquest mes he estat confeccionant una llista de coses que una persona ha de tenir per ser considerat un autèntic individu del segle XXI. No és gens fàcil reunir tots els requisits. Només alguns éssers humans encaixen perfectament amb aquest perfil.

L’individu del segle XXI es caracteritza per la utilització habitual, i a vegades desmesurada, de renecs i insults. El fa sentir bé. A través d’aquestes paraules desprèn l’agressivitat que pot acumular en moments determinats. Sí, parlem d’un ésser agressiu que crida, que discuteix i que es baralla.

Quan dos individus autèntics topen, es poden arribar a crear situacions realment apoteòsiques, caòtiques, catastròfiques i tot allò que acaba en -iques. A més, aquest joc d’emocions es complementa amb actituds i sentiments totalment oposats, però necessaris. La passió amb aquest ésser sent i viu les coses és la mateixa que, sovint, el porta a l’agressivitat.

En general, l’autèntic individu del segle XXI és un gran amant de les excuses i justificacions: “Perdoni senyor policia. He aparcat sobre el pas de vianants perquè pensava que les ratlles eren transparents”; “Ho sento, estic com el dia”; o el gran clàssic “Carinyo, avui tinc mal de cap”. Bé, potser més que justificacions són petites mentides que crec que s’utilitzen per evitar mals majors que, en el fons, potser no existeixen.

L’autèntic també té aficions. Entre les més practicades hi ha l’esport sedentari (des del sofà de casa), jugar a la play o la wii, piratejar tot allò que es pugui piratejar, emmagatzemar coses i, en definitiva, fer tot allò que no suposi un esforç sobrehumà. Li agrada parlar per telèfon, menjar, dormir i anar-se passejant per la vida com si ho fes per un centre comercial.

Aquest ésser fuig de les preocupacions i odia els problemes, els maldecaps i, en general, tot el que el faci pensar un xic. I és clar, pensar requereix energia. És millor estalviar-la per poder destinar-la posteriorment a prendre el sol a la platja, a comptar rajoles a la sala d’espera de l’hospital o a criticar el veí. Ai! Sí! L’art de criticar-ho tot i a tothom!

Però no n’hi ha prou. Un individu només és autèntic si, a més, té Facebook. S’endinsa en un món virtual que li facilita les tasques de relació social. És molt més senzill escriure frases que dir-les cara a cara. La mirada, els gestos i la veu diuen massa coses. Fa por. És covard.

A més, es refugia en les xarxes socials només perquè creu que li garanteixen la felicitat eterna. Adquireix un espai que pot controlar i dominar plenament. És amo i senyor del seu perfil. Té un poder que el fa crèixer en una prolongació del món tan infinita que l’acaba reduïnt a la mínima expressió. És tan contradictori…

Podríem pensar que aquest és el perfil de Homer Simpson que, per cert, també té Facebook. La inimitable creació de Matt Groening no reuneix, però, tots els requisits necessaris. És un dibuix animat i l’autèntic individu del segle XXI és, malauradament, de carn i ós. Mireu al vostre voltant i busqueu-lo. Potser el teniu a prop, tan a prop que us inventareu una excusa per evitar-lo perquè us farà por. Després us asseureu al sofà a veure el mundial de futbol mentre mengeu patates fregides. Comentareu les jugades de la selecció al Facebook i deixareu anar algun insult a l’àrbitre. No pensareu en res. L’autèntic no pensa mai en res.