tres60.cat

El món de la literatura, i més encara el de la lectura, s’està desvirtuant en detriment de les noves tecnologies. No és que siguin ni molt menys incompatibles, però ja se sap aquella dita –tan falsa– que una imatge val més que mil paraules, i la comoditat llaminera que representa deixar-se seduir pel vertigen multimèdia abans que no abandonar-se a l’avorriment lector. En part per aquest motiu, els escriptors –els que arriben a assolir una certa difusió, no sempre justificada per qüestions literàries– s’estan convertint cada vegada més en fenòmens mediàtics o turístics, en funció de si són vius o morts.

Quan hom commemora o celebra una efemèride literària –gairebé sempre coincidint amb l’any de naixement o de mort d’un autor, però de vegades també amb alguna altra data que es fa venir bé, com pot ser la de la publicació d’un llibre emblemàtic–, hauríem de pensar que la raó de fons és el coneixement i divulgació de l’obra. No sempre és així, però, ja que de vegades prevalen els motius comercials, polítics o fins i tot folklòrics. Aquest no és el cas de Salvador Espriu (1913-1985), de qui enguany se celebra el centenari del naixement.

Tot i que se’l coneix sobretot per la seva poesia (popularitzada per la Nova Cançó), Espriu fou un escriptor integral que conreà tots els gèneres. I ho va fer sempre des d’uns supòsits formals i un rigor estilístic extrems. El seu gran mèrit consistí en que, des del seu arrelament català, projectà la seva obra cap a una dimensió universal (va arribar a ser proposat per al Premi Nobel de Literatura). És un dels pocs escriptors d’aquest país que ho han aconseguit, potser sense ser-ne conscient del tot.

Crec que el centenari s’escau en un bon moment. D’una banda, perquè Espriu encara és un personatge desconegut per a molta gent (i no parlo ja de les generacions més joves), i mereix la pena que se’l descobreixi i llegeixi. D’altra banda, en els convulsos temps actuals la seva obra pot servir com a revulsiu en molts aspectes. Cent anys, finalment, és una xifra rodona i perfecta com ho són molts dels seus textos.

Fa unes setmanes es va donar el tret de sortida institucional a l’Any Espriu, que comprèn un munt d’activitats relacionades amb l’escriptor repartides arreu del territori, amb tres epicentres destacats: Barcelona (on va viure la major part de la seva vida), Arenys de Mar (on estiuejava i on reposen les seves restes, i que literaturitzà sota el nom de Sinera) i Santa Coloma de Farners (on va néixer). L’agenda dels actes programats es pot consultar al web www.anyespriu.cat, i hem de dir que pinta bé.
Arenys de Mar li retrà un homenatge popular coincidint amb el dia del seu naixement, el 10 de juliol. I des d’una vessant més acadèmica, el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (fundat a Arenys el 1987, tot just dos anys després de la mort de l’escriptor), conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, han organitzat el II Simposi Internacional Salvador Espriu, que es desenvoluparà entre els dies 13 i 15 de novembre.

Acabaré aquest aperitiu amb una recomanació. A banda de l’experiència impagable de llegir-lo, no hi ha millor manera d’apropar-se a la vessant humana i literària de l’escriptor que veure l’entrevista que li va fer Joaquín Soler Serrano al desembre de 1976 dins el programa “A Fondo” de RTVE. Entrevistes així ja no se’n fan. D’escriptors com Espriu ja no en queden.