tres60.cat

Un grup d’estudiants d’Educació Social de la UOC, en l’assignatura d’Acció Socioeducativa i Diversitat Funcional, ens hem vist per molts de nosaltres protagonistes d’un canvi. Gràcies a les xarxes socials com el Twitter, hem anat compartint amb professors i alumnes queixes relacionades amb la diversitat funcional i la seva terminologia o l’ús inadequat d’espais o accessos inaccessibles per a aquestes persones.

Tant les dones, homes, nens i nenes amb diversitat funcional constitueixen un col·lectiu que ha estat tradicionalment discriminat d’una manera diferent a la resta de col·lectius que porten patint la discriminació des de fa molt de temps.
Els termes utilitzats per tal de denominar a aquest col·lectiu de persones amb diversitat funcional juguen un paper molt important alhora de reforçar la “minusvaloració”, i com a conseqüència dita discriminació. Existeixen moltes paraules àmpliament utilitzades en diferents àmbits per tal de denominar a les persones amb diversitat funcional. La més utilitzada a Espanya és la de “minusvàlid”, plaça de pàrking per a minusvàlids, lavabos per a minusvàlids, etc.

Des del Foro de Vida Independiente han treballat per tal que la diversitat funcional no tingui res a veure amb la malaltia, la deficiència, la paràlisis, etc. Aquest foro diu que tota aquesta terminologia és deguda a aspectes de la tradicional visió mèdica.
En aquest sentit s’ha creat una societat, en la que no s’ha contemplat la possibilitat d’integrar plenament la diversitat en tots els seus àmbits, com són: l’educació, el treball, l’edificació, la comunicació, la informació, l’oci, etc. I és aquí on nosaltres, els futurs educadors socials, hem contribuït amb les queixes i les hem compartit al twitter i en webs com www.ziudad.com.

Així doncs, pel contrari, en la construcció del nostre entorn social, físic i mental, ha primat la discriminació de tot aquell que és diferent, adoptant actituds d’explotació, arraconament, negació dels seus drets, marginació, etc.
Aquesta discriminació ha estat la que ha portat a un col·lectiu diferent, com són les persones amb diversitat funcional, a agrupar-se i identificar-se amb un grup humà que ha de lluitar per tal d’aconseguir una ciutadania plena i una igualtat en drets i oportunitats efectives en la societat, per aconseguir ser un conjunt de persones de les quals la diversitat s’aprecia com un valor i arriben a trobar un lloc dins de la nostra societat.

És per això que faig una crida i us animo a tots els lectors a que feu possible aquesta nova acció que estem portant a terme, denunciant i enviant queixes als ajuntaments dels vostres pobles per tal d’eradicar aquest problema social en el que ens trobem. Amb l’ajuda de tots vosaltres pot ser possible!

Montserrat Pérez Pino
Estudiant d’Educació Social de la UOC