tres60.cat

Pocs mesos després de les eleccions autonòmiques catalanes tornem a tenir a sobre una altra convocotòria a les urnes: les eleccions municipals del 22 de maig. Sí, ja han passat quatre anys des de la celebració dels últims comicis locals i ara toca renovar els alcaldes i regidors dels Ajuntaments, els consellers dels Consells Comarcals i els diputats de les Diputacions. Són molts càrrecs en joc.

Francament, pel que he pogut llegir i sentir en les darreres setmanes, les propostes d’uns i altres són bastant decebedores. El fet que hi hagi més candidatures que altres vegades no està significant que hi hagi més propostes alternatives. Això sí, el denominador comú de totes les precampanyes té una protagonista estrella: la il·lusió. Tots els candidats estan molt il·lusionats, tots treballaran amb molta il·lusió, tots fan servir la paraula màgica: il·lusió. I alguns es passen una mica. Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’escoltar una candidata d’un partit que, en un tall de veu de 30 segons que va emetre una emissora de ràdio local, va fer servir la paraula “il·lusió” fins a tres vegades. Com si fos l’única cosa que pogués prometre.

Senyores candidates i senyors candidats! Què esteu fent? Què m’esteu intentant vendre? Està bé que afrontin unes eleccions o un mandat amb il·lusió. Però aquesta s’hauria de donar per suposada quan es comença un projecte tan important com el d’intentar fer alguna cosa de profit pel teu poble o ciutat. Si la situació està tant malament com per no poder prometre la construcció d’equipaments o engegar projectes més ambiciosos en diversos àmbits, diguin que només poden prometre treball, esforç, sacrifici i humilitat, que és més digne. No em venguin més il·usió i facin propostes concretes per millorar el meu carrer, el meu barri, el meu entorn més pròxim i posin a treballar la seva imaginació, que per això existeixen les eleccions municipals, per escollir unes persones que puguin decidir sobre aquelles coses que ens afecten de manera més pròxima i directa.

Ja sabem que a les seves mans hi molt poc (o gens en alguns casos), marge de maniobra per intentar reduir l’atur, fer que el PIB augmenti o que no es facin retallades en la sanitat. Però, si us plau, no ens prenguin més el pèl amb la ditxosa il·lusió i deixin aquest paper a l’actor que imita al President Mas a Polònia. Que ho fa molt bé i…amb il·lusió!