Avui té lloc la primera de les cites electorals que tenim per endavant en les properes setmanes. Aquest diumenge es fan les eleccions generals que han d’escollir el nou govern de l’Estat per als propers quatre anys, suposadament. I dic suposadament perquè precisament les eleccions d’avui son fruit d’un avançament electoral. És a dir, que encara no tocava per calendari.
Però toca. Ens agradi més o menys toca anar a votar. No podem ser indiferents amb això. No hi ha lloc per les excuses. Anar a votar exigeix només un petit sacrifici. En la majoria de casos són uns pocs minuts o una estona s’hi s’ha d’agafar el cotxe.
Votar és un acte de llibertat i de responsabilitat. Votar és un dret. I si no l’exercim estem renunciant a un dret fonamental. I no anem sobrats de drets, almenys en la pràctica. Vota el que vulguis: dreta, esquerra, centre, independentisme. O en blanc. Però vota.
Votar ens dona la possibilitat de demanar explicacions de les accions que porti a terme el partit o partits que governin. És clar que també ho podem fer sense anar a votar, però si hem exercit aquest dret ho podrem fer des de la coherència.
Publicitat
Hi haurà gent que dirà que votar no serveix per a res. Que tot està podrit. Que sempre manen els mateixos. Que tot és un teatre. I poder és cert. Però des del meu punt de vista, el que no serveix per a res és l’actitud victimista i queixosa dels que mai van a votar i esperen que les solucions als problemes vinguin com per art de màgia.
