Joan Rebagliato Opinió Portada

Viatgers al tren

Joan Rebagliato Nadal

Per més que algun cop m’hi hagi trobat un pescador de canya amb un parell de galledes plenes d’aigua i de peix, és obvi que el tren ja no és el que era. És a dir, que ja no serveix per fer arribar en bones condicions la pesca de Mataró a Barcelona.

Però, perduda la funció inicial, què hi ha ara mateix millor que el tren per cosir aquesta faixa de terra allargassada que és el Maresme? Estesa de Montgat a Malgrat, és una terra de pas enclotada entre la costa i la muntanya, una comarca partida entre una meitat que mira cap a Barcelona i una altra que mira cap a Girona, amb Mataró com una illa que va a la seva.

Però el tren ens vertebra.

En primer lloc, ha trossejat unes quantes platges, ha malbaratat per sempre les més belles cales entre Sant Pol i Calella i s’ha convertit en una muralla entre els carrers i la platja, és cert; però, alhora, ha contingut l’asfalt perquè almenys no arribés fins a l’aigua. Si no fos per la via del tren, la costa completa seria un continu de balcons enlairats sobre les onades. I ni la riba urbanitzada que tenim tindríem ara.


Publicitat

I, en segon lloc, perquè des de fa anys ha posat en contacte persones i mons. Els ha barrejat. Alt Maresme, baix Maresme, d’aquí i forans. Quantes amistats, quantes infidelitats reals o somiades, quantes coneixences i quantes històries d’amor s’hi han viscut? Els que l’agafen cada dia es tenen vistos. Imaginen la vida de l’altre, es reconeixen pel carrer i hi interactuen quan la renfe, sol.lícita, els obsequia amb un retard vergonyós, una aglomeració insostenible o una ineptitud colossal —que tot és possible.

Si Egipte era un do del Nil, el Maresme, ara mateix, existeix gràcies al tren.

I és per això que completo al tren aquest article, davant una dona xinesa que cada dia m’encurioseix i a prop d’un home amb cascos que m’inquieta perquè va fent i desfent, compulsivament, el cub de rubik.

L’acabo just aprofitant la parada i fonda de l’estació d’Arenys. Perquè a partir d’Arenys (tots els de l’alt Maresme ho sabem) resulta que hi ha una sola via, sí.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*