Aquesta setmana hem conegut la prohibició de la Junta Electoral Central a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) d’utilitzar les expressions ‘presos polítics’ i ‘exiliats’ per referir-se als independentistes presos i als líders polítics catalans que estan vivint a l’estranger des de poc després de l’1 d’octubre del 2017.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya i nombrosos professionals ja han comdemnat la resolució, que han qualificat “d’injerència” i “extralimitació de funcions”, entre altres qualificatius.
Més enllà que un pugui estar més o menys d’acord amb si els independentistes que aquests dies estan sent jutjats al Tribunal Suprem són presos polítics o no ho són, o si Carles Puigdemont és un exiliat o no és, trobo inadmissible que, en un Estat de Dret, un organisme com la Junta Electoral Central pugui permetre’s la llibertat -per dir-ho suau- de prohibir (literalment) a uns mitjans de comunicació públics un llenguatge determinat en nom de la neutralitat informativa.
La neutralitat i independència informativa es pressuposa a qualsevol periodista o mitjà de comunicació. És un dels pilars del codi deontològic dels periodistes. Si es demostra que un determinat mitjà o periodista no ha estat imparcial en l’elaboració de les seves informacions, existeixen canals per denunciar-ho. Per exemple, els defensors al lector/oient/espectador del mitjà en qüestió o entitats com el Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Fins i tot, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
Publicitat
Per altra banda, encara em sorprèn que alguns politics i ciutadans considerin que els mitjans públics han de tractar les informacions d’una determinada manera només pel fet de ser finançats -en tot o en part- amb diners públics.
Evidentment defensen aquesta postura sense posar sobre la taula cap argument ni criteri. Em pregunto si és perquè no en tenen criteri ni arguments o per dissimular la seva ignorància i nul·la capacitat de defensar una opinió o postura política. A mi, per exemple, no se m’acudiria qüestionar un diagnòstic mèdic d’un professional de la sanitat pública només pel fet que la seva feina hagi estat pagada per una part dels meus impostos.
Em refereixo, per exemple, als blocs electorals o a la absurditat de compensar als partits que no van ser presents a la manifestació independentista de Madrid perquè TV3 va dedicar un determinat temps a cobrir la manifestació.
Ja va sent hora que ens deixem d’eufemismes. El que ha fet la Junta Electoral Central -recordem, per segon cop- té nom propi: es diu censura. I és una autèntica vergonya que estigui passant a casa nostra en ple segle XXI. I també és una pena.
La censura ha tornat a casa nostra? O…poder mai va marxar?
Josep Lluís Vidal
@jvidalto
