La Selva Política Portada

Salvador Balliu: "La millor feina que he tingut ha estat ser alcalde i president del Consell Comarcal"

Les eleccions municipals tenen una repercussió política que va més enllà de la composició dels plenaris dels Ajuntaments. També afecten a la representació de cada partit als Consells Comarcals i les Diputacions. Ara que el mandat 2015-2019 arriba a la seva fi, hem parlat amb el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu (CiU).
Faci una valoració curta, molt curta, d’aquest mandat.
Crec que ha sigut molt positiu. Hem millorat les expectatives. De fet, gairebé ens havíem d’amagar perquè aquí es va produir un cas trist de corrupció i vam entrar amb un Consell assenyalat. Avui dia som el Consell Comarcal més gran en pressupost i en serveis. Els resultats són positius.
Precisament en referència a aquest episodi de corrupció i tenint en compte que és molt difícil desfer-se d’aquesta mala imatge, com es fa per explicar a la ciutadania que el Consell Comarcal és una administració que està o hauria d’estar al servei de les persones?
De fet només hi ha una manera d’explicar-ho i és demostrant que les coses es fan ben fetes i treballant pels Ajuntaments, que és a qui prestem serveis que acaben repercutint en els ciutadans. Els números demostren que hem pujat en tots els serveis. I això fa que la comarca funcioni. Vull destacar molts serveis que hem impulsat i que funcionen, com els programes d’Ocupació a través del SOC que han donat feina a molta gent que estava en una situació molt delicada i que gràcies al Consell Comarcal ara està treballant.
Ara feia referència a que el Consell Comarcal de la Selva és el que gestiona un pressupost més elevat de tots els Consells Comarcals de Catatunya. És això un indici que ja ens hem recuperat de la crisi econòmica o encara queda feina per fer?
Queda molt per fer. Nosaltres rebem de l’Estat 1,5 milions per funcionar i penseu que el Consell Comarcal té un pressupost de més de 40 milions que ens guanyem prestant serveis i treballant. Tenim dos grans motors: el servei de recaptació i l’empresa de gestió de residus NORA.
Però és que estem a tot arreu. Quan algú tira de la cadena algú altre fa anar les depuradores que gestiona el Consell Comarcal; quan el nen agafa l’autobús per anar a l’escola allà estem nosaltres gestionant el transport escolar.
El mateix amb els menjadors escolars. Però també estem en centres de dia, en residències per a la gent gran… Sempre hi ha al darrere el Consell Comarcal per fer la gestió. O, per exemple, quan algú llença les escombraries. Les escombraries no desapareixen soles. Segons el cas es porten a la planta de reciclatge o a l’abocador. Aquest és el dia a dia de la feina que fem a través del Consell Comarcal.
A nivell polític, com ha estat la relació amb el Grup d’Independents de la Selva. Tornaria a repetir aliança?
El que passarà en un futur no ho sé. Sí que puc dir el que ha passat. De bon principi es va fer bé. Les dues parts vam exigir i quedar d’acord en la creació d’unes taules de coordinació perquè no hi haguessin malentesos, que de vegades en política passa. I s’ha complert. Hi ha hagut transparència entre els dos grups, s’ha explicat tot. Hem col·laborat tots i ho hem fet tot, tots junts. Ni més ni menys. I això ha donat els seus fruits fins al final. I són bons.
L’àmbit polític és important però el més important és que el Consell Comarcal vagi bé. Amb aquest objectiu hem treballat els dos grups i aquí estem encara, treballant junts, que és el que ens van encomanar.
Una de les qüestions importants d’aquest mandat, sobretot en aquesta part final, han estat els robatoris a domicilis. Al desembre, a Santa Coloma, es va detenir un grup que havia generat una certa alarma social i, a partir d’aquí, la inquietud es va estendre per altres pobles de la comarca com Sils o Vilobí.
Què pot fer una administració com el Consell Comarcal per combatre els robatoris? Hi ha un projecte d’instal·lació de càmeres de vigilància oi?
Hi ha un projecte per instal·lar càmeres que s’ha allargat molt perquè s’ha de fer publicitat, fins i tot, a la Unió Europea. Sí que és veritat que cada municipi és diferent. Hi ha llocs que tenen electricitat i d’altres que no en tenen per connectar aquestes càmeres. N’hi ha que tenen wifi i n’hi ha que no. Hi ha qui té fibra òptica… A més, hi ha municipis que tenen policia, d’altres tenen vigilants i altres no tenen ni policia ni vigilants. Tot això s’ha hagut d’estructurar i estem en una fase de licitació.
És veritat que hi ha haver un moment que uns alcaldes van demanar ajuda perquè no sabien com solucionar aquest problema. De fet, qualsevol Ajuntament pot demanar ajuda a un ens superior.
Aquesta no és feina del Consell i segurament molts s’ho haguessin tret de sobre però nosaltres tenim molt clar que tots tenim la mateixa problemàtica i que hem d’anar tots junts. Vam convocar els alcaldes i tots van venir perquè tenien una preocupació per la inseguretat que anava creixent en els seus municipis dia a dia.
Això va ser pels voltants de nadal i no ens hem quedat quiets. En una reunió amb els Mossos ja vam constatar que es detenen delinqüents. Però gairebé el mateix dia els deixen anar.
De fet, moltes notes de premsa dels Mossos d’Esquadra comencen explicant una detenció i acaben dient que el jutjat ha deixat en llibertat els autors…
Sabem on és la problemàtica, que encara estem amb lleis de fa 40 anys. Han de canviar les lleis, que és el fem els polítics i és el que sabem fer.
Qui ha de canviar les lleis? Hem anat a parlar amb el fiscal en cap. Hem anat a l’Audiència Provincial. Hem anat a la delegació del Govern a Girona. I tots ens han donat suport. Ja sabíem que eren uns moments de canvi polític, amb unes eleccions pel mig, però no ens podiem estar quiets. No sabem a qui hem d’anar a veure, però pensem continuar. Tots els Consells Comarcals de Girona ens han donat suport i ja ha estat exposat als Consells Comarcals de Catalunya per obtenir el seu suport en aquesta qüestió amb la que s’hi està trobant tothom.
Hem d’exigir als polítics que legislen que canviïn les lleis i les endureixin. Hem de copiar als que els hi va bé. A França, per exemple, entrar a robar en una casa són 5 anys de presó. A Alemanya són 10 anys i a Itàlia crec que són 4. Aquí són dos anys però si la comdemna no arriba als dos no s’entra a presó. I, a més, els jutjats no estan comunicats. Això vol dir que un lladre pot entrar en una casa a Olot i passar pel jutjat d’Olot. I fer el mateix a Santa Coloma i Blanes. Com que es tracta de jutjats diferents i no estan comunicats els jutges no tenen constància i queden impunes. I els lladres ho saben. I això no ho podem tolerar ni dels Ajuntaments ni des dels Consells.
Una altra qüestió important és la conversió de NORA, l’empresa de gestió de residus, en una companyia 100% pública. En quin punt ens trobem?
Ara estem liquidant el soci privat. Pot sonar malament però és així. El soci privat marxa i NORA passarà a ser 100% pública. Això té uns beneficis pels Ajuntaments. En ser una empresa pública podem cobrar una taxa, que no porta IVA, en lloc d’una factura, que sí que en porta. I això repecutirà directament en el cost del servei per als Ajuntaments i aquests ho hauran de traslladar als ciutadans en la quota d’escombraries que paguen.
NORA és una empresa molt jove que va començar amb un soci privat i que ha anat creixent. Actualment estem facturant 11 milions d’euros i l’expectativa és anar creixent. Hi treballen 100 persones, té més de 80 vehicles de neteja, donem cobertura a 19 municipis i fem 122 serveis. També tenim una planta de compostatge que funciona al 100% i el que volem és tancar el circuit. Estem pensant en envassar el compost i vendre’l a molt baix preu ja que el compost el fem nosaltres mateixos a les deixalleries municipals. D’aquesta manera tanquem el cicle i tornem el compost a la terra.
Llavors, el fet que NORA esdevingui una empresa pública, a banda dels beneficis per al medi ambient també suposarà un benefici per al ciutadà?
Aquesta operació està pensada d’aquesta manera. No serà immediat però en un futur proper repercutirà en la butxaca dels ciutadans.
Pel que fa a l’emprenedoria, el Consell Comarcal de la Selva és un dels impulsors de El Centre – Eix de Negoci de Santa Coloma juntament amb l’Ajuntament. Quina valoració en fa d’aquest primers quatre anys de funcionament?
Nosaltres hi creiem. Quan vaig entrar ja vaig dir que la crisi no s’acabarà mai si la gent no té feina. Els podem ajudar, però una ajuda no és la solució. La solució és que la gent treballi i es guanyi la vida perquè es pugui reincorporar a la societat i al mercat.
El Consell Comarcal ha agafat tots els plans d’ocupació del SOC. Actualment hi ha en marxa el programa 30+ pel qual les empreses que contractin una persona de la comarca tenen un ajut de 800 euros al mes durant sis mesos. Això és molt atractiu per a les empreses. I curiosament al cap dels sis mesos les empreses es queden amb aquests treballadors. Les empreses m’expliquen que se’ls queden perquè ja saben fer la feina, s’han format i en el cas de la indústria ja saben fer anar la màquina. I això és un èxit.
Quant al Centre – Eix de Negoci va ser una aposta de l’Ajuntament de Santa Coloma i del Consell Comarcal, vam apostar per la formació i és un model d’èxit. Hi ha moltes empreses que s’han format allà i cada cop que vaig a presentar els números veig que hi ha una empresa que agafat dos o tres treballadors i hi han projectes que estan molt bé. Hi ha un premi d’emprenedoria, estem impulsant talents, hi ha gent que comparteix despatx. Es fan moltes activitats i és un referent a la comarca. A més, cada vegada hi ha més pobles que col·laboren i demanen que es desplaci un tècnic per ajudar als emprenedors.
De fet hi ha altres pobles de la comarca, com Vidreres o Vilobí, que han posat en marxa espais de Coworking.
I Caldes de Malavella també. Els números ho demostren molt clar. L’altre dia m’explicava un noi que han canviat ja tres cops de nau industrial perquè no hi caben Tenen 18 treballadors des de que van iniciar el negoci ara fa tres o quatre anys.
L’espai de El Centre – Eix de Negoci ja s’ha quedat petit. Existeix algun pla per a la seva ampliació?
Encara és aviat. El Consell Comarcal ha llogat davant d’aquest centre un local de 1.500 metres quadrats que són per l’ampliació de les nostres dependències. Estem tots aquí, apilonats, tot i que els serveis socials són a la plaça Farners i la recaptació també la tenim separada. Però aquí hi ha tots els serveis a la ciutadania i el que estem pensant és que d’aquests 1.500 metres n’ocuparem 1.000. Els 500 restants estan per veure a què els dediquem però no es quedaran buits perquè la visió és que tot ha de treballar al 100% perquè sigui rendible i justificat. Donat que aquest local està davant de El Centre i si aquest està ple, el més llògic és que fem alguna cosa.
Com van les obres del nou local del Consell Comarcal?
Les obres començaran abans de l’estiu. Ara ja tenim la distribució i s’estan fent els càlculs d’estructura i planejament. També hem encarregat la façana. Creiem que les obres aniran depressa perquè tot és modular i la feina és la col·locació. Creiem que abans de final d’any podrem fer el trasllat a la nova seu.
Ara fa uns dies hem conegut que tira endavant un projecte per aprofitar el potencial turístic dels camins de Sant Jaume que passen per la comarca.
Es tracta d’un projecte que compta amb una subvenció del fons FEDER. Vam parlar amb les persones que gestionen el camí de Santiago, que és un model d’èxit econòmic. Els que caminen han de menjar i conviure una setmana. Per tant, han de domir, menjar i beure. Tot això ha d’anar homologat per on passen els pelegrins del camí de Sant Jaume des de Roma i ja ho tenim tot documentat. Va sortir l’oportunitat del fons FEDER per promocionar la comarca. Deseguida ens vam presentar i ens han concedit 802.000 euros, sobretot per a senyalització, promoció i per a la construcció de dos albergs, un a Riudellots i un altre a Vidreres. Es beneficiaran 15 pobles de la comarca i el projecte ha d’estar acabat l’any 2021.
Aquest projecte és una bona oportunitat per desestacionalitzar el turisme de la costa i, alhora, promocionar la Selva interior?
Tenim un lloc per presumir que és la Costa Brava. Quan es fan polítiques d’aquest tipus molts pensen que començarà a venir molta gent. I no és així. El turisme és un goteig. Com que a la Selva tenim de tot hem de saber aprofitar aquest goteig. Tenim cultura, turisme de sol i platja, cicloturisme, golf…Uns venen per una cosa i altres venen per una altra. I els caminants han de ser un element més. N’hi han que ho fan per un motiu religiós, d’altres per fer esport, d’altres són jubilats que estan en bona forma i tenen temps. Ha de ser un element més que ajudi a l’economia dels municipis.
També en els darrers mesos s’ha fet balanç del servei de gestió de boscos. S’ha incorporat algun municipi mes des de principis d’any?
Avui mateix s’han incorporat Vilobí i Breda. És un servei que està funcionant molt bé. La Selva és una comarca que té moltes urbanitzacions i la queixa era constant quant a la neteja de parcel·les. Per altra banda, els Ajuntaments petits no tenen mitjans per assumir aquesta tasca. Tenim les dades dels municipis i vam veure que podíem ser més àgils. Hem creat un servei de neteja de parcel·les que va ser un èxit. Tant, que ens vam espantar una mica perquè tothom volia que li netegessim la parcel·la ja que sortia molt econòmic. Deseguida es va acabar el pressupost inicial, que era de 70.000 euros. Ara n’hi posarem molts més perquè netegarem moltes més parcel·les. Per altra banda hi ha el que no neteja. A través de les dades que tenim, multem a qui no ho fa, ja que com a propietari té l’obligació de mantenir la parcel·la neta.
Quins projectes li queden a Salvador Balliu per executar? Quins són els projectes de futur del Consell Comarcal de la Selva?
Estem acabant de tancar el procés de fer que l’empresa NORA sigui 100% pública. Tenim dos projectes FEDER concedits, un que s’està executant, el del Vescomptat de Cabrera amb el castell de Montsoriu com a eix, i un altre que començarà ara, el dels camins de Sant Jaume. Tenim l’assignatura pendent del trasllat del Consell Comarcal i la millora de tots els serveis que oferim.
Per cert, el castell de Montsoriu ha batut rècord de visites aquesta setmana santa.
Sí, l’any passat va tenir 18.000 visites. Això són 18.000 persones que han pujat allà dalt, hi ha mitja hora de camí a peu i de pujada. És un castell digne de visitar. Cada any anem creixent en número de visitants, que surten impressionats de la visita al castell, que és propietat del Consell Comarcal. Tothom marxa content de poder-lo visitar i de sentir la història del Vescomptat de Cabrera. Des d’allà hi ha unes vistes impressionats de les Guilleries, de Blanes i dels Pirineus. Ara, a la primavera, és molt maco de visitar.
Està disposat a repetir en el càrrec?
A mi m’agradaria molt perquè ho visc. Hi ha coses que et pots agafar com una feina però aquí ens ho hem pres com un servei a la comarca. Sense cap dubte, la millor feina que he tingut ha estat ser alcalde i president del Consell Comarcal. I això que de vegades perds la son perquè les coses no surten com vols però els resultats són molts positius i la valoració és molt bona.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*