Com cada dia, pels volts de les 3 de la tarda, arribo de nou al despatx després de dinar i de fer un cafè a prop de la feina. Just uns instants abans de reprendre la meva jornada laboral, obro el Twitter per tafanejar una mica, informar-me del que ha passat durant el migdia i per riure amb alguna bestiesa d’algun perfil d’allò més enginyós. I de cop i volta em trobo amb una fotografia que em sorprèn. Hi apareix una paradeta que ha col·locat una entitat social –la Coordinadora d’ONG Solidàries- enmig d’una plaça d’aparcament del centre de Girona. “Hem alliberat un aparcament”, afirmen, ben satisfets. Ara pla, penso jo: què m’he perdut durant aquesta estona? De la informació que trobo en aquesta piulada em crida l’atenció –i alhora esdevé una pista per a mi- una etiqueta que no tenia gens present: #ParkingDay20. Primera notícia!
Immediatament, i com faig habitualment en aquests casos –ai la curiositat!- faig una recerca ràpida i em trobo, amb l’etiqueta més genèrica #ParkingDay, amb una campanya de sensibilització i conscienciació fins aquell moment desconeguda per mi. Es tracta d’una original iniciativa d’un col·lectiu d’arquitectes de San Francisco, als Estats Units, anomenat Rebar. Nascuda l’any 2005 amb l’objectiu de reivindicar un nou model urbà que aposti per recuperar l’espai públic de les ciutats per a les persones, amb una major presència de parcs i jardins, la seva primera posada en escena va ser ocupar un aparcament durant unes 2 hores col·locant-hi una mica de gespa, un banc i un arbre. Ep, això sí, pagant el que tocava al parquímetre corresponent. Aquell simbòlic gest va traspassar aviat les fronteres i ja són centenars les ciutats d’arreu del món que el tercer divendres de setembre se sumen a la iniciativa. Una convocatòria oberta a tothom, i que convida a transformar, temporalment, qualsevol plaça d’aparcament en un espai enjardinat o bé directament en un punt de difusió dels objectius que es pregonen.
Enguany, el Park(ing) Day té lloc avui divendres, 18 de setembre. A Catalunya són diverses les ciutats on s’hi organitzen accions col·lectives i cada any es compta amb més seguidors. La veritat és que no he sabut trobar si a la nostra comarca de la Selva s’hi participa; no n’he trobat cap referència. Però és cert que si bé som un territori format principalment per poblacions no gaire grans –amb les excepcions de Blanes, Lloret de Mar i Santa Coloma de Farners-, seria interessant importar aquesta iniciativa que cerca, al cap i a la fi, un entorn més humanitzat. Aquest any m’ha agafat una mica d’imprevist, però ja començo a reservar plaça per a l’edició del 2021.
En definitiva, que si avui mentre circuleu per una ciutat –o en un poble, tant se val!- tot cercant aparcament us topeu amb una plaça ocupada per una paradeta o un original jardí, no ho tingueu en compte, és una reivindicació ben necessària i justa. Potser si avanceu una mica, un pèl més endavant, trobareu un altre lloc encara més òptim per al vostre vehicle. I és que com deia el Capità Enciam –potser valdria la pena recuperar-lo, això sí, adaptat als nous temps-: “els petits canvis són poderosos”. Oi tant que sí!
Xavier Roca Bas
Periodista
Fotografia: Coordinadora d’ONG Solidàries (@CoordONGs)
Park(ing)Day: conscienciació per a unes ciutats més sostenibles
