tres60.cat

Recentment hem conegut que l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt instal·larà sis noves càmeres de vigilància que s’afegeixen a les més de setanta que ja té el municipi. També fa uns dies vam saber que l’Ajuntament de Tossa de Mar (La Selva) augmentarà el número de càmeres a diversos espais estratègics del municipi.

Segurament els experts en seguretat argumentaran que les càmeres, a banda de servir per identificar possibles delinqüents també són un element dissuasori per als potencials lladres. I, per suposat, que també donen sensació de seguretat a la ciutadania que, per altra banda, és el que vol sentir: que es fa alguna cosa per acabar (o reduir, si més no) els robatoris a domicilis. I no poso en dubte que tot això sigui cert.

Robatoris n’hi ha hagut sempre però que ara són molt més sonats i els coneixem a l’instant gràcies a internet, els grups de whatsapp de veïns paranoics i grups de Facebook més amarillistes que el ‘The Sun’.

Ara bé, em pregunto si la solució als robatoris passa únicament per més i més càmeres, sistemes de vigilància diversos com alarmes i portes i finestres blindades i augment temporal de la presència policial, fins i tot amb helicòpters. Mesures que, per altra banda, a part de ser molt típiques són, des del meu punt de vista, un xic populistes i acaben traslladant el problema a un altre lloc.

No serà que com la nostra memòria és escassa no ens adonem que robatoris n’hi ha hagut sempre però que ara són molt més sonats i els coneixem a l’instant gràcies a internet, els grups de whatsapp de veïns paranoics i grups de Facebook més amarillistes que el ‘The Sun’? Amb el component distorsionador que tot això comporta.

No serà que alguns estan fent l’agost a costa de la por de la gent? Els proveïdors de sistemes de seguretat per un costat -amb anuncis alarmistes als mitjans de comunicació- i alguns polítics per l’altre -per sort, no tots- que han de fer alguna cosa per guanyar-se la confiança dels votants de cara a les properes eleccions?

No serà que ens estem tornant una mica paranoics amb la seguretat i correm el perill d’acabar vigilant-nos els uns als altres fins a l’absurd?

No sé quina és la solució definitiva al problema dels robatoris, si és que n’hi ha una. Però poso en qüestió que aquesta sigui la manera de resoldre un problema endèmic en lloc d’atacar-lo des de l’arrel: posant sobre la taula més recursos per lluitar contra les desigualtats de la nostra societat.

Josep Lluís Vidal
@jvidalto