Votem per saber-ho

No hi ha gaires ocasions en la vida en què tinguem la possibilitat de decidir amb llibertat sobre el nostre futur, perquè sovint ens condicionen les circumstàncies, el passat, les obligacions que assumim.

Encara hi ha menys ocasions en què ens sigui permès de decidir amb claredat sobre una qüestió concreta que ens afecti com a comunitat. Habitualment, a Espanya (i a tants països democràtics) tot es resol amb eleccions en què escollim en bloc un programa de govern, encara que no en compartim tots els punts o que el partit que acabi governant pugui decidir què executarà i què no.

Per compensar aquesta mancança de les democràcies parlamentàries, en països com Suïssa els ciutadans tenen la facultat de convocar referèndums a partir d’un mínim de firmes de suport. Perquè votar Sí o No en qüestions clau mostra de manera nítida el sentir de la població i obliga a compliment els que governen.

Per tant, ara que també nosaltres, catalans, tenim l’oportunitat raríssima de votar sobre el nostre futur, per què hauríem de renunciar-hi? Com algú pot afirmar que no és democràtic votar de manera vinculant sobre un assumpte d’interès general, reclamat durant anys i que en cap cas lesiona els drets humans?

Som democràtics. I no només això. Després de tres segles de polítiques anorreadores —declarades o subterrànies—, també som un miracle. Hem sobreviscut amb esforç, humor i astúcia, mantenint latent l’independentisme, i la nostra feblesa ha tingut la virtut de fer-nos pacífics. Fins al punt que cada generació de catalans ha cregut, amb una ingenuïtat commovedora, que podria canviar Espanya. Que faria una Espanya diferent, capaç d’acollir-nos sense fer-nos renunciar a la nostra manera de pensar i de fer. Però Espanya no ha canviat.

L’enèsim fracàs d’aquest intent i l’ofensiva posterior espanyola han rebentat les costures de l’independentisme. Avui l’independentisme és multitudinari, transversal, intergeneracional i multicultural. I ja no té por d’afirmar-se.

Ara bé, és majoritari o no? Deixem que ho decideixin les urnes. Que cadascú voti com cregui convenient, d’acord amb la tolerància i la democràcia que ens defineixen. Però que voti. Que voti i que accepti —amb tolerància i democràcia— el resultat i les conseqüències que se’n derivin.

Joan Rebagliato Nadal
Escriptor calellenc