Opinió 1-O Portada

Opinió: Recta final cap a la recta final: una aventurada previsió

Josep Borrell opina sobre el referèndum de l'1 d'octubre

Sigui com sigui que hem arribat aquí, la pregunta que tothom es fa és què passarà l’1-O. Votarem? Tindrà validesa? Quins percentatges s’han de donar per tenir reconeixement des d’Espanya? I des de la resta del món? I el dia 2, què? Cau lluny de l’objectiu d’aquest article convertir-se en un oracle, especialment perquè hi ha tants factors desconeguts que gairebé qualsevol intent de predicció està abocat a quedar curt. Us sona allò de que la realitat supera la ficció?

El que sí que podem avançar és algunes idees que podem projectar des del que hem vist fins ara. Per exemple, sabem que totes dues bandes, l’Estat Espanyol i el Govern Català, trauran un argumentari que voldrà portar l’opinió pública al convenciment que ells tenien raó i que s’han sortit amb la seva. Donant per descomptat allò impensable avui en dia, és a dir, que l’1-O hi hagi violència al carrer, és molt probable que la pugna continuï al terreny terminològic.

El que passarà el dia de la consulta, es podrà considerar un referèndum? Tindrà valor de referèndum? Ja us avanço que segons Moncloa no el tindrà, i segons la Generalitat, si. És veritat que amb un sol poble on no es pugui votar, sigui pels motius que sigui, el referèndum ja no es podrà considerar vàlid perquè hi haurà una part de la població que no haurà pogut exercir el seu dret. Això porta la pressió a les poblacions petites i menys simbòliques del país, on serà més fàcil aturar una jornada electoral.

Per altra banda, caldrà veure perquè no s’ha votat: no hi havia urnes? No hi havia alternativa? S’ha impedit per la força? El com passi això determinarà l’entrada a escena d’un nou actor que a partir del dia 1-O ja no tindrà excusa per no prendre cartes en l’assumpte: la internacionalització del conflicte. De fet, ja hem vist algunes mostres de per on pot anar aquest tema amb el comunicat del govern escocès, però 30. De tota manera, preparem-nos: la diplomàcia rarament admet un joc on algú ho guanya o ho perd tot, i la discreció és la primera norma de les relacions internacionals, o sigui que hi pot haver un cert buit informatiu que esperem que no ens castigui els nervis…


Publicitat

 

Josep Borrell @JosepBorrell_
Periodista

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*