maresme360 publica la primera de les quatre entregues de ‘El cas del cadàver a la platja’, de Roc Corominas

maresme360 comença avui la publicació de la primera de les quatre entregues de “El cas del cadàver a la platja” de l’autor maresmenc Roc Corominas. Es tracta d’una aposta literària d’aquest portal i de l’autor per aquest calurós estiu que, de ben segur, farà passar una bona estona i mantindrà l’intriga i la curiositat del lector fins al final.

Durant les properes quatre setmanes s’aniran publicant les diferents entregues d’aquest relat en clau de gènere negre que, els subscriptors de maresme360 rebran directament al seu correu electrònic. Si vols rebre aquest relat i la selecció de notícies destacades de la setmana pots apuntar-te al newsletter.

Roc Corominas va començar a estudiar Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona, carrera que després va canviar per Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra. Després de llicenciar-se va viure un any a Ginebra, molt a prop del llac Léman, on va escriure la seva primera novel·la, “Foc aquàtic” (inèdita).

Des d’aleshores ha alternat treballs diversos, desvinculats de la seva formació, amb l’escriptura. Conrea el microconte, el teatre infantil, el relat negre i la que ell anomena “nova poesia èpica” (“l’èpica de les ciutats interiors”, en paraules seves). A banda de l’esmentada novel·la, té acabats diversos poemaris i el recull de relats “Ariadna eix del laberint”, tots inèdits. Entre els seus referents literaris figuren Edgar A. Poe, Chester Himes, Rolando Sánchez Mejías, Salvador Espriu i Roberto Bolaño. Les seves arrels familiars es troben a cavall entre l’Alt Empordà i el Barcelonès. Ell ha viscut a Mataró (on va néixer accidentalment), Calella i Blanes.

Maresme360 ha conversat amb Roc Corominas arran de la publicació del seu relat “El cas del cadàver a la platja”.

Maresme360: Per què, el gènere negre?

R.C.: El gènere negre, o la novel·la policíaca clàssica, té tots els ingredients per fer atractiva una bona història: personatges versemblants, escenaris reals (gairebé sempre) i una trama enigmàtica, sovint sorprenent. De fet, és l’essència de qualsevol material literari. La vida, en canvi, no és així.

Maresme360: La vida, doncs, és diferent de la literatura?

R.C.: En realitat no gaire. El que passa és que en la literatura tot està molt més concentrat, acotat. El que es desenvolupa en un relat de 50 pàgines equival, potser, al que viu una persona al llarg de tota la seva vida. La literatura, a més, sol estar millor estructurada, perquè se’n coneix el final.

Maresme360: Cal, però, la literatura, per viure?

R.C.: Jo crec que sí. I no només la literatura, sinó l’art en general. A qui el crea, li permet anar més enllà de les seves limitacions, foragitar fantasmes, mals humors… és a dir, fer teràpia. I per a qui en gaudeix, tres quarts del mateix: una experiència catàrtica.

Maresme360: Però els temps que corren no són gaire favorables a les expansions imaginatives…

R.C.: Ho són més que mai, perquè la societat sempre ha necessitat evadir-se, oblidar-se de la seva condició, dels seus problemes. Per això segueix tenint tant d’èxit el cinema, o millor dit les pel·lícules, perquè és l’art més popular, com abans ho era el teatre. Evidentment si algú passa gana no estarà per llegir novel·les. Primer s’han de satisfer les necessitats bàsiques. Les necessitats artístiques, espirituals, vénen després, en un altre estadi. Però són necessitats igual.

Maresme360: Roc, en el relat que publicaràs a Maresme360 cada dilluns durant les properes quatre setmanes parteixes d’un lloc comú del gènere policial, com és la troballa d’un cadàver a la platja de Calella (no desvetllem res, ja que es tracta del títol de la història). Què més ens en pots dir?

R.C.: Doncs poc més –riu–; si no, no hi hauria intriga, que és, almenys, el que he intentat. L’altre objectiu és que qui el llegeixi passi una estona entretingut. És, com bé dius, una història clàssica de detectius, però amb un final que segurament ningú no s’espera ni endevina.

Maresme360: La persona que apareix morta al començament de la història, fet que desencadena la trama, no és una persona qualsevol, sinó un important empresari local, entestat a obrir un macroprostíbul a la comarca. T’has inspirat en algú….?

R.C.: No, no… Evidentment pot haver-hi algun eco, però tots els personatges (bé, gairebé tots, o tots els que no apareixen amb el seu nom real) són inventats, i, com se sol dir, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Maresme360: Moltes gràcies, Roc, i sort amb els teus projectes literaris.

R.C. Gràcies a vosaltres.