tres60.cat

Un calellenc de 19 anys ha ingressat a la presó per la seva presumpta implicació en almenys quatre robatoris amb violència i intimidació. Acompanyat d’una altra persona (que resta en llibertat), hauria sostret diners i telèfons mòbils a quatre menors d’edat a diverses estacions de rodalies del Maresme (Masnou, Ocata, Premià) al llarg de les darreres setmanes. La policia autonòmica ha pogut detenir-lo gràcies a la informació facilitada pels denunciants, que apuntava a un mateix modus operandi. De moment (fins que surti de la presó), aquest jove no delinquirà més; però, tal i com està el panorama laboral, tampoc haurà de preocupar-se de buscar feina.

No podem evitar contrastar la diferent sort que corren en aquest país els delinqüents comuns i els grans prohoms de l’estafa i la corrupció. Els primers acaben fàcilment a la presó, mentre que els segons no només no la veuen ni de lluny, sinó que revesteixen de legalitat les seves activitats il·lícites; i si algun jutge ingenu considera que hi ha hagut indicis de delicte, en tenen prou amb pagar una multa irrisòria o el millor dels advocats perquè els representi.

El traspàs d’any serveix per formular bons propòsits, prendre decisions, replantejar iniciatives, redreçar el rumb; però també per incrementar tarifes, abaixar salaris, apujar preus, retallar llibertats.
Seguint la tònica d’altres lleis i normatives d’àmbit més general amb què ens estan bombardejant sense treva, aquest mes de gener l’Ajuntament de Madrid aprovarà una polèmica ordenança de convivència que contempla, entre d’altres, multes de fins a 750 euros per demanar almoina a la via pública; això sí, no pas a qualsevol lloc: a prop d’escoles i hospitals o a la porta dels centres comercials. Els responsables polítics de l’ordenança justifiquen aquest extrem apel·lant a la dignificació de la persona que mendica, tal i com recull, no sense ambigüitat, la Constitució Espanyola. Obliden que la dignitat no s’aconsegueix de la nit al dia, amagant la porqueria o tot allò que ens desagrada a sota de la catifa, ni tampoc espolsant-la. L’ordenança també contempla l’opció de substituir les sancions per treballs a la comunitat; altrament, ¿com es preveu poder cobrar dels captaires: confiscant-los els cartrons i diaris amb què es tapen?; o, en cas de no poder pagar, ¿els tancaran directament a la garjola, perquè no pertorbin la pau ciutadana ni molestin els ciutadans respectables amb la seva mala fila i pudor?

No vull fer una crida a la delinqüència, però tant per als sense sostre com per als joves sense perspectives laborals l’ingrés a la presó no deixa de ser una alternativa viable davant de situacions socials crítiques o insostenibles. I si no, mirin casos com el del condemnat pels crims d’Alcàsser, que, tot i que no el volen enlloc, després de vint anys ha sortit al carrer amb 3.000 euros a la butxaca i una pensió de 400. I durant tot aquest temps no ha hagut de pagar hipoteca! Si se li acaben els diners, o no troba feina, sempre pot reincidir. Més no es pot demanar.