tres60.cat

Hom tendeix a pensar que els temps de l’esclavitud pertanyen al passat colonial, de vergonyant record per a qualsevol persona amb una mica de consciència històrica. Tanmateix, cada vegada surten més casos a la premsa d’homes i dones segrestats i/o retinguts en contra de la seva voluntat, per motius i en circumstàncies diversos, però sempre amb un denominador comú: la privació de llibertat i l’agressió directa a la condició humana de les víctimes. Víctimes que majoritàriament són dones i nens, explotats per màfies sense escrúpols que l’únic que persegueixen és el benefici econòmic.

Deixant de banda els casos de caràcter polític a nivell internacional (entre els quals s’encabirien els de periodistes segrestats en l’exercici de la seva malaguanyada professió), podríem establir dos grans grups d’explotats: el dels que literalment pateixen cadenes físiques; i el dels que les sofreixen invisibles, fins i tot moltes vegades sense ser-ne conscients. El cas més clar del primer grup són les esclaves sexuals, subjugades al poder econòmic del mascle dominant, que té les seves arrels en la pobresa de les víctimes i que es fonamenta en la hipocresia social. El segon grup, en realitat, és una variant subtil del primer: dones casades o emparellades (i llurs fruits) amansides i enjovades al cap de família (home, pare), que ostenta el poder econòmic i, per tant, el Poder de fer i desfer al seu arbitri les vides dels altres, que considera de la seva propietat. Hi ha qui ha viscut aquest sotmetiment durant gran part de la seva existència, arribant al punt d’haver anul·lat la seva personalitat.

Vull parar esment, però, en l’explotació física, gairebé sempre de caràcter sexual. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), el tràfic humà afecta anualment uns dos milions i mig de persones, amb uns beneficis per als explotadors d’uns 30 milions de dòlars. Després del tràfic de drogues i armes, aquest és el negoci transnacional que genera més guanys. Els/les qui cauen en les xarxes d’explotació són condemnats/des a la servitud sexual, a la mendicitat forçada, als matrimonis servils, a diferents variants d’abusos i treball esclavitzant.
En dades facilitades per l’ONU, a Espanya hi hauria al voltant de 60.000 persones en situació d’explotació sexual o en risc de caure-hi. Aquest negoci il·legal genera uns beneficis que freguen els 4 milions d’euros. Xifres, gosaria dir, molt a la baixa, ja que és difícil, per no dir impossible, fer-ne una comptabilització exhaustiva.

El passat 25 de novembre es va commemorar, un any més, el Dia Internacional Contra la Violència Envers les Dones. La xacra de l’esclavitud sexual encarna formes de violència més globals i condemnables, inclosa la de gènere.
Ningú, tret de la Justícia, té dret a privar de llibertat cap persona, i menys encara a torturar-la, induir-la a pràctiques degradants o sotmetre-la a vexacions. La dimensió ètica de l’ésser humà civilitzat pressuposa unes garanties de llibertat, seguretat i no violència. Per contra, la recent anulació de la doctrina Parot per part del Tribunal Europeu de Drets Humans està omplint les ciutats de delinqüents i assassins no regenerats, que sí que haurien de restar entre reixes fins que es podrissin. Paradoxes de la vida (o de les lleis).
Decididament, l’ideal sempre es troba un pas més enllà de la realitat.