La teoria que ho explica tot

Un reputat estudiós del fenomen OVNI ha parat recentment a Malgrat de Mar, provinent del Perú, per difondre les seves teories, experiències i investigacions. El personatge en qüestió es diu Sixto Paz Wells, i no només està convençut de l’existència d’éssers d’altres móns i dimensions, sinó que assegura haver pujat a les seves naus –mitjançant l’abducció– i haver xerrat amb ells –via telepàtica– en més d’una ocasió. Vaig pensar si no seria Paz Wells un il.luminat, una mena de missatger que venia a anunciar l’arribada d’un nou regne, d’un nou ordre mundial.

Encuriosit per la figura, i en saber que venia al Maresme, vaig recórrer a l’oracle Google per saber-ne més. No va fer falta ni que escrivís el seu nom complet. Si hi teclegeu “sixt”, la cinquena opció que surt a autocompletar és la de “Sixto Paz”, el que posa de manifest, com a mínim, la seva popularitat. També compta amb un bon grapat de vídeos a Youtube.

Val a dir que, vist i escoltat, Sixto Paz no sembla pas boig. Té facilitat de paraula –facultat fonamental per a esdevenir mediàtic– i, almenys, sembla creure en el que parla. Fa servir, això sí, un discurs al.lucinat i repetitiu, una mena de bucle molt precís que, per la seva insistència, fa sospitar que no l’hagi assimilat en algun somni paranoic.

Ara bé: de què parla Sixto Paz? Perquè si parlés de teories científiques o filosòfiques, o d’història, o d’art, ningú, a priori, tindria per què posar en dubte els seus raonaments. El fet és que s’expressa com un religiós, com un creient, con un il.luminat. I del que enraona, tan convençut com si expliqués una experiència quotidiana, és de comunicació telepàtica amb éssers d’altres planetes, d’escriptura automàtica, de profecies, d’abduccions, de viatges en l’espai i en el temps, del futur de la humanitat.

A Sixto Paz, els extraterrestres li han comunicat –i no tenim per què donar-li menys crèdit que a un catòlic que asseguri haver vist aparèixer a la Verge Maria– que la raça humana és fruit d’experiments genètics alienígenes. És a dir, que hem estat conillets d’índies d’éssers molt més intel.ligents, remotament intemporals, d’origen incert. Un experiment que, evidentment, va sortir malament, per més que s’hagi volgut esmenar en reiterades ocasions. Segons aquesta teoria, vindríem a ser el malaguanyat resultat de creuaments com els que duia a terme el doctor Moreau en la seva illa, desenvolupats i evolucionats en un hàbitat –el planeta Terra– com podria ser per a un hàmster una caixa de sabates, o per a una tortuga una palangana.

Fites històriques que les mitologies vinculen amb divinitats –l’adoració al sol d’algunes civilitzacions primitives, les piràmides maies i egípcies, els relats bíblics de caire apocalíptic– s’explicarien tranquil•lament per la hipòtesi extraterrestre (que, de fet, ja suggereix el duet Clarke-Kubrick a “2001”). Jesucrist, des d’aquesta òptica, seria un extraterrestre, al mateix nivell que ET: tots dos van davallar del cel, van establir contacte amb la humanitat, van ser incompresos i morts, i se’n van tornar a anar per on havien vingut. Tot, de fet, quedaria “explicat” per aquesta teoria intervencionista. Els suposats “miracles” esdevinguts al llarg de la història no serien més que traces de la mà dels alienígenes. Totes les religions passarien a ocupar un segon plànol, i contemplaríem amb més crèdit, sota una altra òptica, els pertorbadors elements de la dispersa mitologia de Cthulhu, del visionari Lovecraft.

Ara bé: la teoria extraterrestre ho explicaria, veritablement, tot? Quin lloc ocuparia, a partir d’ara, la raça humana? Hauríem de preocupar-nos pel lliure arbitri, o seguir com abans, com si tal cosa? La teoria cristiana de la mort, quedaria anul.lada o ratificada? I, per més intel.ligents i evolucionats que fossin els alienígenes que ens observen i controlen, que juguen amb nosaltres com titelles, ¿quina causa remota i originària els hauria originat a ells: la mateixa teoria científica que pretén explicar l’origen de la humanitat? Davant la impossibilitat de remuntar-nos a una concepció que defuig tot possible raonament dialèctic, i que per tant se situa fora del nostre limitat abast humà, ¿no seria preferible ficar-se a la banyera amb un llibre de Woody Allen, tot escoltant un quartet de Shostakovitx?

No sé si l’arribada de Sixto Paz al Maresme ha estat casual, però, després d’uns anys en què pràcticament no se n’ha sentit a parlar, sembla que l’interès pel fenomen OVNI es torna a revifar. Potser tingui a veure amb la crisi, amb la necessitat de la societat desocupada de distreure’s, amb la voluntat creixent de creure qualsevol cosa, qualsevol argument, qualsevol teoria. De fet, no fa gaire el físic Stephen Hawking va proclamar que, sens dubte, els extraterrestres existeixen, però que és aconsellable no establir-hi contacte. En qualsevol cas, i mentre les proves que donen fe de la seva existència siguin tan consistents com les pel.lícules d’Ed Wood, ens haurem de seguir conformant amb l’especulació literària i cinematogràfica, fumant un cigarret en la fosca i sotjant el cel nocturn insondable.