tres60.cat

El passat 28 d’abril l’escriptor Roberto Bolaño hauria complert 60 anys. Una edat a la què, rebel i inconformista com era, no hagués pensat mai arribar. Per commemorar l’efemèride, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que li ha dedicat una exposició coincidint amb el 10è aniversari de la seva mort, va celebrar, en el marc d’aquesta exposició, el “Dia Bolaño”: una jornada de portes obertes simultaniejada amb projeccions relacionades amb ell i una lectura oberta de textos (seus i d’altres). Una festa de la literatura tal i com el propi Bolaño entenia que aquesta havia de ser: alhora lúdica i radical.

Fa uns dies vaig avançar que parlaria de l’exposició pròpiament dita, i això em disposo a fer.
Bàsicament, la mostra acull una acurada selecció de manuscrits i mecanoscrits de l’autor. Dit així pot semblar pobre. Però “Arxiu Bolaño. 1977-2003” és molt més. Recordem que està centrada en l’obra d’un escriptor prolífic, tal i com queda de manifest en la cronologia que figura a l’entrada. De la qual, el primer que sobta és la gran quantitat de textos inèdits –en diferent grau d’elaboració– que formen part del seu llegat. La majoria són d’elaboració antiga. És a dir (i és comprensible que així sigui): la pràctica totalitat de l’obra publicada correspon als anys d’estada a Blanes, que van ser els últims vint-i-vuit. De l’obra escrita (o gestada) a Barcelona i Girona va arribar a publicar ben poc. De fet, l’exposició es divideix en tres espais, corresponents a les successives etapes a Barcelona (1977-1980), Girona (1981-1985) i Blanes (1985-2003). Un recorregut que el visitant ha d’anar seguint com si fos un detectiu, un personatge literari del mateix Bolaño que anés al darrere d’una quimera que se li escapa, i que només és capaç de copsar quan l’ha vist tota.
Les vitrines amb els textos (originals o fotocopiats, en fulls solts o en llibretes) es complementen amb plafons informatius i amb fotografies de l’autor. A banda, hi ha diverses terminals d’ordinador on es pot consultar tota mena de material periodístic referent a Bolaño: articles, ressenyes, entrevistes… entre les què destaca, en format de vídeo, la que Cristián Warnken li va fer l’any 1999 a Xile en el decurs de la Fira Internacional del Llibre. Però encara hi ha més: diversos muntatges audiovisuals al·lusius a la seva obra o persona. Més: una petita selecció de llibres d’autors de ciència-ficció que el van influenciar. Més: un ampli (i sens dubte incomplet) llistat d’escriptors, cineastes, músics i artistes varis dels què d’una manera o altra també es va impregnar, i que van incidir en el seu peculiar estil. Cap al final també hi ha una selecció de traduccions en diferents idiomes d’alguns dels seus llibres. I, amb caràcter més fetitxista: el teclat del seu ordinador, la seva màquina d’escriure elèctrica i les seves ulleres.

Més enllà del seu caràcter commemoratiu, l’exposició juga un doble paper: d’una banda és una radiografia del taller (o laboratori) de l’escriptor, amb tot el que això suposa; d’altra, una petita mostra (“la punta del iceberg”, segons la seva vídua) de tot el material que va acumular al llarg de tants anys de dedicació literària. En definitiva: una exposició recomanable no només per als admiradors de l’escriptor sinó també per a qualsevol lletraferit que encara cregui en el paper redemptor de la literatura.