Divendres passat vaig veure el que ara s’anomena una mini-sèrie a TV3 (a mi em va semblar més aviat una pel·lícula en dues parts), sobre el 23-F. I què voleu que us digui… em va fer malpensar…
Alguns diran que l’emissió d’aquesta producció d’Antena 3 està justificada per la proximitat de l’efemèride del cop d’estat. I potser és Així. Però no puc evitar veure una mica més d’intencionalitat en tot plegat.
No em queixaré que les tres hores de la pel·lícula fossin en castellà en una franja de màxima audiència a la televisió catalana. No em queixaré perquè els títols eren en català.
En canvi, sí que vaig tenir una sensació molt acusada que tota la pel·lícula no era sinó un gran anunci de la monarquia. Quin gran home d’estat, el rei! Quin gran demòcrata, el rei! Quin paràs, el rei! Ostres, com dèien els Pets, si ser rei és això, potser jo de gran vull ser rei!
Però, un moment, perquè voldríem un anunci de Joan Carles I a les portes de l’aniversari del cop d’estat de Tejero? Em sembla que el que li convé al rei, més que no pas un recordatori històric, és un rentat de cara aquí al principat, feina a la qual vaig veure amb disgust que la televisió nacional s’hi ha avingut sense massa problemes.
Publicitat
Tal i com es va poder veure el diumenge a la final de la Copa del Rei de bàsquet, una operació d’imatge per afavorir la monarquia és més necessària que mai, i el trist és que som nosaltres mateixos qui ens avenim a deixar fer servir el que hauria de ser una eina de comunicació i promoció de la nostra llengua i cultura perquè la facin servir com a canal de promoció d’una institució que a hores d’ara encara no està clar que sigui la que més ens convingui, ni ens afavoreixi, ni ens representi i ni tan sols ens defensi.
Però potser (només potser) tot això no té res a veure amb que TV3 passés la pel·lícula justament el divendres passat… malpensats!
Article publicat a la revista digital Som la Selva