tres60.cat

Natura, mar, muntanya, pagesia, vinyes, romànic, gòtic, barroc, modernisme, indústria, comerç, artesania, restauració, turisme… Tot això i molt més és el que tenim a la nostra comarca, el Maresme. Però realment en som conscients?

El Montnegre Corredor per una banda i les platges per una altra emmarquen aquesta comarca allargassada que es troba situada entre la gran ciutat de Barcelona i la Costa Brava. Una comarca de la que no en sabem gaire cosa més que a l’estiu està plena de turistes (majoritàriament internacionals), que les platges s’omplen de gom a gom de gent untada de crema solar i que moltes tardes d’estiu se’ns fa difícil trobar una taula buida per fer un bon gelat en qualsevol terrassa de l’Alt Maresme. Una comarca, que fins fa ben poc, es comercialitzava com a Costa Brava i des de fa ben poc també s’ha convertit en la Costa de Barcelona. Després, si hi reflexionem una mica més, recordem els premiats Restaurants Sant Pau i Hispània, on la Carme Ruscalleda i les germanes Paquita i Lolita Rexach cuinen els excel·lents productes del mar i la terra de la comarca.

Un dia, fent un cafè amb un bon amic meu, vaig adonar-me que aquesta “agosarada” descripció que he fet, també la fa un bon nombre de gent. Vam estar xerrant una bona estona de tot una mica, com sempre fem, i, de fet, no sé com va ser, que la nostra conversa es va encarrilar cap al turisme de la comarca. En un principi, parlàvem de l’oferta turística de l’Alt Maresme, concentrat entre Calella i Malgrat de Mar. Per tots és conegut, que la major part de l’oferta d’allotjament es concentra a la part nord, però no se’n sap gaire més. I la resta? És la gran desconeguda, la germana petita. Parlant amb ell, a qui considero una persona amb grans coneixements i força inquieta, em va sorprendre que, quan vaig dir-li, a tall d’exemple, que a la comarca hi ha dues rutes modernistes consolidades, em va confessar que n’havia llegit alguna cosa, però que no les havia fet mai.

I doncs? Què falla? Voldria creure que la gent de Canet coneix el patrimoni d’en Lluís Domènech i Montaner, que a Arenys estan orgullosos del vestigi barroc de l’església Santa Maria o els treballs escultòrics del seu cementiri Sinera, que a Mataró i a Argentona saben qui és el Sr. Puig i Cadafalch o que a Cabrera, qui més qui menys, coneix la importància del seu municipi romà (va sortir no fa gaire en el programa Sota Terra a TV3). I entre els municipis? Ens coneixem?

El que sí és veritat és que la gent de fora la nostra comarca sí que ens coneix i ens ve a veure. Es desplacen per venir-nos a visitar. I creieu-me, val molt la pena. Moltes vegades, i aquesta n’és una, la gent d’un municipi, d’una comarca, no s’acaba de creure el seu potencial. Resulta que cada dia passem per davant d’un edifici i, com que el veiem sovint, no li donem la importància que realment té. És un edifici. Fa falta que algú de fora, en aquest cas els nostres visitants, ens reconeguin, ens visitin i ens els trobem fent fotos del dret i del revés, comentant entre ells el seu estil, la ceràmica o el forjat de les baranes. I llavors és quan ens els quedem mirant i diem : “Home, no n’hi ha per tant! És un edifici que ha estat aquí tota la vida”. Però sí. Sí que n’hi ha per tant. No tenim la nostra autoestima gaire alta. Potser creiem que el de fora és millor, que fora de casa hi ha coses més maques, més bones i fins i tot que a casa nostra no es fa res i que som uns avorrits.

Però si ens hi parem a pensar un moment i ens informem, veurem que estem molt equivocats. Només cal que agafem el cotxe o el transport públic i voltem i gaudim de la comarca. Amb això no vull dir pas que deixem d’anar a buscar bolets a una o dues hores de casa, que no anem a descansar a una de les cales de la Costa Brava o que no anem de compres a Barcelona o a Girona. No. No és això. El que vull dir és que a dues passes de casa tenim moltes coses per a descobrir. I les tenim a prop. Molt a prop nostre. I com deia abans: Val molt la pena!

Ester Gil
Gerent de Malgrat Turisme S.L.