Excavació al Camp dels Ninots de Caldes de Malavella. Foto: Aj. Caldes
L’antic volcà de Caldes de Malavella, situat al Camp dels Ninots, conté un dels jaciments paleontològics més importants d’Europa enterrat en els sediments d’un antic llac format dins del seu cràter. Ara, la investigació d’un equip científic català ha descobert que el volcà va fer una erupció coneguda com a maar-diatrema fa 3,5 milions d’anys. Aquest tipus d’erupcions provoquen una gran explosió en el subsòl quan el magma que ascendeix entra en contacte amb l’aigua d’un aqüífer, generant un gran cràter sense un con volcànic a la superfície. Per això, la seva estructura queda enterrada al subsòl. L’equip internacional ha descobert aquest procés i com és l’interior del volcà gràcies a un model en 3D.
A partir d’onze sondatges a l’interior del volcà, on destaquen dos pous d’investigació realitzats la primavera del 2015, amb més de cent metres de profunditat cada un, junt amb dades geofísiques i geològiques, s’ha pogut reconstruir l’estructura interna del Camp dels Ninots. Això ha permès generar un model 3D per primera vegada en un volcà d’aquest tipus al món.
Aquesta informació ha revelat com es va produir l’erupció, amb la combinació d’explosions freatomagmàtiques com estrombolianes; a quina profunditat del subsol va tenir lloc (uns 210 metres) i el volum del material volcànic, de l’ordre de 0.012 a 0.004 km3, format principalment per tova volcànica i escòria. La investigació s’ha publicat aquest més a la revista científica ‘Journal of Volcanology and Geothermal Research’.
Publicitat
La investigació és fruit del projecte ‘El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II (CLT009/18/00052)’ finançat per la Generalitat i que du a terme l’IPHES-CERCA. Hi han col·laborat diferents investigadors catalans que treballen en universitats d’arreu del món.
Entre ells, el principal autor del treball i investigador Xavier de Bolós; Oriol Oms de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Pablo Rodríguez del ICRAG (Irish Centre for Research in Applied Geosciences) associat a la University College Dublin (UCD) d’Irlanda; Joan Martí del Geosciences Barcelona (GEO3BCN) del CSIC; Bruno Gómez i Gerard Campeny de l’IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
