tres60.cat

Un dels mapes de l’exposició. Girona tal com es representava el 1719. FONT_Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

Una exposició per descobrir plànols de castells, viles, esglésies i capelles de les terres gironines de l’any 1719

La Casa de Cultura de Girona acull, a partir del 2 de setembre, una mostra de mapes, plànols de castells, viles, esglésies i capelles de les comarques gironines procedents de l’atles del cartògraf francès Jacques Pennier i datats del 1719.
L’objectiu de l’exposició, que compta amb 19 plafons de tela que reprodueixen 43 mapes, és donar visibilitat a la transformació del paisatge gironí des de principis del segle XVIII fins al segle XXI. A través d’aquest muntatge expositiu, la majoria dels mapes es confronten amb imatges recents (2019) de l’ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya . L’exposició visualitza així la profunda transformació del paisatge gironí els últims tres-cents anys i deixa testimoni de les estructures constructives que han perdurat fins ara i també de les que ja han desaparegut.

El president de la Diputació, Miquel Noguer; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el secretari general del Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, inauguraran l’exposició a les 10.00 hores.
La mostra es podrà visitar fins al 24 del mateix mes (de dilluns a divendres, de 10 a 20 h), a la sala d’exposicions de la primera planta de la Casa de Cultura.

Mapes de l’exèrcit

L’any 2017, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (que organitza l’exposició amb el suport de la Diputació) va publicar l’atles del cartògraf militar francès Jacques Pennier, un llibre que reprodueix els 101 mapes d’aquest atles manuscrit, datat el 1719, i que es conserva a l’Arxiu Militar Austríac, a Viena. Es tracta d’un recull de mapes de ciutats, viles i fortificacions aixecats per l’exèrcit francès en el període bèl·lic de la guerra de Successió i recollits pocs anys més tard en un volum que havia de servir de guia per localitzar indrets que permetessin l’allotjament de les tropes durant la invasió de la península Ibèrica.
Els mapes realitzats pels cartògrafs militars francesos, especialment en el període que va des de mitjan segle XVII fins ben entrat el segle XIX, constitueixen una de les aportacions més rellevants a la cartografia de Catalunya.