Els calçotets d’en Gervasio Deferr

Un dels enginys lingüístics més clàssics recull la idea que la primavera altera la sang. Jo he descobert que hi ha un altre fenomen paranormal que produeix el mateix efecte. Sí. Els parlo dels calçotets d’en Gervasio Deferr. Des que surten per la televisió amb el gimnasta col·locat a dintre tinc les neurones, les hormones i tot allò que acaba amb …ones, fora de joc. És que aquest espot m’hipnotitza. No sé quina mena d’energia supersònica ultrafluorescent desprèn el còctel Gervasio – calçotets – càmera lenta que cada vegada que surt em quedo bocabadada davant de la televisió. I m’hi quedo fins que s’esgoten tots i cadascun dels segons que dura l’anunci. És com la primavera que ens trastoca amb una amabilitat i una tendresa exquisides. I parlo en plural perquè des que existeixen els calçotets d’en Gervasio Deferr passen coses rares arreu del planeta.

Et lleves un matí qualsevol, obres Twitter i t’ofegues entre tot un reguitzell de tweets estrambòtics. Els titulars dels mitjans de comunicació que segueixes s’entrellacen amb la millor selecció de frases de 140 caràcters satíriques i iròniques capgirant-los. El teu cor batega. Travesses la muntanya russa més alta, més ràpida i amb més loops del món sencer.

Passen coses rares arreu del planeta: Don Felipe Juan Froilán de Todos los Santos de Marichlar i Borbón (només amb el nom de la criatura ja tenim una línia més i amb l’explicació, dues), nét del Rei Juan Carlos I d’Espanya, es dispara un peu; el seu avi, el mateix Rei, pren mal mentre caçava elefants a Botswana i demana perdó als ciutadans i ciutadanes que li hem pagat el viatge. Diu: “Lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir”.

Passen coses rares arreu del planeta: Facebook protagonitzarà la sortida a borsa més gran de la història amb un valor de 70 mil milions d’euros, l’Argentina ha expropiat a Repsol la seva filial YPF, Bolívia ha nacionalitzat la filial de Red Eléctrica d’Espanya i el partit neonazi grec fa posar drets els periodistes per rebre el líder de la formació.

Passen coses rares arreu del planeta: hi ha conductors que no volen pagar els peatges i no ho fan, cada vegada hi ha més ciutadans que no els poden pagar però, això sí, som propietaris d’un banc. El govern ha nacionalitzat Bankia i ha substituït el president, un exministre que guanyava un sou impronunciable, per un home que té un cognom impronunciable.

Passen coses rares arreu del planeta: Fernando Alonso guanya curses amb un cotxe que té les característiques del meu Toledo del 92, la pilota que va llançar Sergio Ramos a la semifinal de la Champions encara no ha aparegut i l’equip femení de l’Olímpic ha marcat més d’un gol.

Passen coses rares arreu del planeta: ens brinden l’oportunitat de veure Titanic en tres dimensions, la Societat General d’Autors i Editors continua exercint pràctiques vampíriques i Vadó Lladó rep un premi al millor professional de ràdio.

Passen coses rares arreu del planeta: les sessions plenàries de l’Ajuntament són bipolars, és a dir, es veuen i se senten d’una manera, i es twittegen d’una altra forma completament diferent; els micròfons de la sala de plens han convocat un “no vull parlar” per protestar contra les intervencions dels regidors massa llargues; i jo he estat dues hores amb un lampista sota la taula de la sala de plens en el transcurs d’un ple per tal de negociar els serveis mínims amb els micròfons que no volen parlar.

Passen coses rares arreu del planeta. La culpa, ja ho veuen, és dels calçotets d’en Gervasio Deferr que provoquen uns efectes similars als que produeix la primavera. Per cert, heu vist a l’Alberto Contador? Aquest anuncia matalassos. Què passarà ara? Potser viurem coses encara més estrambòtiques. Almenys, però, les afrontarem amb alegria.