Contingut patrocinat

Sant Martí del Canigó, Cuixà i Ripoll, un trio imprescindible

Sant Martí del Canigó

Tres monestirs medievals, amb parentiu arquitectònic i polític. En un perímetre geografia molt assequible, el nord Catalunya ens ofereix una xarxa de tres abadies medievals que narren en si la història del país i la seva arquitectura religiosa.

El Conflent i el Ripollès són el recer de tres abadies que recullen tan la constitució espiritual i política de Catalunya com la personalitat de més majestat en l’occident cristià i el romànic català. Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà i l’abadia de Ripoll són tres llocs íntimament vinculats a la figura de l’abat Oliba. Tots tres llocs han patit ruïna i han sobreviscut.

El monestir de Sant Martí del Canigó va consagrar la seva església monàstica l’any 1009, amb l’assistència del bisbe Oliba d’Elna. Va rebre protecció del comtat del Rosselló, a més de la casa comtal de Cerdanya. Segles després, el 1592, va ser incorporat a la Congregació Claustral Tarraconense pel papa Climent VIII. Amb l’annexió a França, secularitzat el 1782, va ser espoliat. La restauració, impulsada el 1902 pel bisbe de Perpinyà Juli Carsalade du Pont, permet veure dues esglésies superposades i un claustre refet amb elements recuperats.

Una mostra intensa de la comunió espiritual i nacional catalana a cavall del Pirineu.


Publicitat

Una altra obra mestra de l’art romànic català és Sant Miquel de Cuixà, monestir molt poderós, fundat el 879. Oliba, que havia heretat els comtats de Berga i Ripoll, el 1008 fou elegit abat de Cuixà i Ripoll. L’església, de tres naus, va ser aixecada entre els anys 956 i 974. La malaventura d’aquest monument la resumeix l’espoli de part dels capitells del seu claustre, que des del 1914 s’exposen al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Finalment, amb l’impuls de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, les naus de Cuixà recuperen part de l’aspecte original, amb obres finalitzades el 1955. Pau Casals hi va estrenar el seu festival el 1950.


Publicitat

Per tancar la trilogia arriba el monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat pel comte Guifré el Pelós durant la Reconquesta, a partir del 879. Ripoll es va anar desenvolupant i enriquint amb el seu abat Arnulf, mort el 970, que va enviar monjos copistes arreu d’Europa per a transcriure i assolir documents religiosos i científics. Entre moltes dependències, el monestir de Montserrat, fundat per Oliba, es va mantenir sota la direcció de Ripoll fins el 1402. Malgrat incendis, destruccions, revoltes i pillatges, el monestir de Ripoll ha sobreviscut, fins beneficiar-se d’obres de restauració acabades el 1893.

Il·lustracions:
Monestir de Sant Martí del Canigó © François Cantenys

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*