Caldes de Malavella La Selva Portada Societat

Identifiquen petjades d’un animal de fa 3,1 milions d’anys a Caldes de Malavella

Pla detall del fòssil d'un tritó palmat recuperat en la campanya d'excavació d'aquest any. Foto: cedida a l'ACN

Pla detall del fòssil d’un tritó palmat recuperat en la campanya d’excavació d’aquest any. Foto: cedida a l’ACN

Les excavacions al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella han permès identificar petjades d’un mamífer de fa 3,1 milions d’anys. Tot i que encara no se sap quin animal era, sí que s’ha pogut determinar que caminava en un context subaquàtic.

La 19a campanya d’excavacions al jaciment del Camp dels Ninots, a un sector on no s’havia intervingut mai, ha permès trobar petjades (icnites) d’un mamífer encara per determinar de fa 3,1 milions d’anys. De fet, és la primera vegada en 18 anys que es localitzen icnites al jaciment.

Se sabia que durant el període de temps en què el Camp dels Ninots va ser actiu hi havia animals i plantes de tipus subtropicals; i, de fet, el jaciment ha proporcionat proves “directes”, com esquelets, dels diferents taxons animals i vegetals que ocupaven les proximitats de les aigües. Tot i això, mai abans s’havia localitzat proves indirectes d’aquesta presència. En concret, s’ha trobat quatre petjades alineades en direcció sud-oest.


Publicitat

Informació “molt rellevant” sobre el passat de la zona

Aquesta troballa proporcionarà informació “molt rellevant” a l’hora de conèixer quins eren els comportaments d’aquests animals tant dins com fora de l’aigua. Els treballs d’excavació, fets per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), també han permès trobar gran quantitat de restes de petits vertebrats, especialment peixos, rèptils, aus i amfibis, en un estat de conservació excepcional.

Els investigadors expliquen que “la conservació excepcional d’esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, corresponents a espècies molt poc representades en el registre fòssil internacional, el fan un patrimoni singular i únic en el país”.

Fins ara, els estudis fets sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn des del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir de sediment. A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns. Tot i això, també s’hi ha documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes o els plataners.

Les investigacions també han posat al descobert una “seqüència sedimentària contínua”, molt ben conservada i amb un “alt grau de resolució temporal”. Aquesta seqüència serà essencial per al coneixement de l’evolució climàtica i paisatgística del continent europeu de finals del Pliocè (3,1 milions d’anys).

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*