2020, un any per oblidar?

Escric aquestes línies i ho gravo pel podcast del 360 el dia 22 a primera hora de la tarda. No és cap novetat. No m’ha tocat la loteria. Però almenys i, de moment, em queda la salut. Arbúcies i Ripoll, Badalona i altres municipis catalans veig que han estat més o menys afavorits.

Per alguns això de la loteria era la darrera aposta per acabar millor un any que Déu n’hi do! Els companys de bar i de converses que ara fa temps que no veig els desitjo el millor i que ens veiem aviat. A la resta, cuideu-vos, precaució i salut. Tinc un bon amic, en Paco, que diu “pensa que quan tot vagi a pitjor sempre pot empitjorar més, per tant “jesusito, jesusito que me quede como estoy”.

Si haig de fer un recull d’aquest 2020 recordo començar l’any amb el Glòria emportant-se dos ponts, el de la carretera de Blanes a Malgrat i el del tren, per fi tots dos reconstruïts, i amb la casa anegada d’aigua abans de tres mesos tancat amb la família.

El de dalt demana la presència d’un dels millors amics que he tingut amb una cerimònia pendent que encara s’ha de fer i quan sembla que vèiem la llum al final arriben un cúmul d’informacions per part dels nostres governants que van des de dir-te el que pots fer, el que no pots fer, fes el que vulguis i tu ets el responsable si no ho fas bé, no saps ben bé què. Aquestes informacions m’han emborratxat. Diguem-ne una ressaca que ja empalmaré amb els àpats de Nadal, i enguany en solitari.

Hem après alguna cosa? No sóc ni filòsof ni antropòleg, tot i que m’agradaria. Hem viscut una experiència única i cadascú n’ha tret les seves conclusions, sincerament considero que en alguns sectors es pensen que només amb calers es poden arreglar les coses, n’hi ha que ja anuncien. Només espero que aquestes conclusions ens facin a tots millors i ens n’adonem de la importància de les petites coses.

Bones festes i penseu que tot pot empitjorar!

Jordi Caupena
Periodista