Jordi Caupena Opinió Portada

"Fenomenus” de la construcció

Aquests dies els  veïns del Maresme i la Selva han pogut tornar a unir-se gràcies al nou pont sobre el riu Tordera entre Blanes i Malgrat.
Si no ens trobéssim en temps pre o post covid estic convençut que s’hagués muntat un gran “sarau” i s’hagués fet una inauguració  amb “canapeses” i cava. No ha estat així. Les autoritats polítiques ho han matat amb una passejada pel pont. És d’agrair que s’hagi fet el pont més ample amb carril bici inclòs.
De les diferents cròniques periodístiques que he vist, però, cap cita per a mi un tema important i nou, almenys per la manera de funcionar. 4,6 milions d’euros, uns 8.000 cotxes hi passen. Vaja, un projecte d’aquests grossos. Però caram! Contra pronòstic -i aquí ve la meva agradable sorpresa- s’ha fet en el temps previst. Demano un fort aplaudiment des d’aquesta humil columna a totes les persones que ho han fet possible. És més, proposo que això sigui un abans i un després de les obres públiques que es facin.
Digueu-me una obra d’aquestes dimensions amb Diputacions, Ajuntaments, Generalitat o altres que s’hagi acabat quan havien dit que s’havia d’acabar.  Però, quin deu haver estat el secret d’aquest èxit de complir la previsió? És de deduir que era un projecte que un dia o altre es volia fer i que ja devia estar en un calaix a mig fer, però no deixa de sorprendre’m aquesta quadratura del cercle.
Parlant de ponts, recentment també s’està acabant un altre pont, el que tornarà a portar el tren a Blanes. En aquest cas, sembla que també més o menys es compliran els terminis, o no. El que està clar, és que aquí haig de donar la raó a l’alcalde de Blanes que demanava el desdoblament de la via. Una reivindicació que dura més que una sèrie de culebrot veneçolà. Però aquest projecte ja és un altre episodi.
Jordi Caupena
Periodista

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*