Xavier Amor: ‘La ciutadania ens està demanant que treballem per objectius comuns’

Xavier Amor és un alcalde 2.0…

És una manera que tinc d’entendre la possibilitat que donen aquestes eines de ser proper al ciutadà. Vaig començar fa molt temps, en la primera campanya electoral, i llavors ja va ser un punt fort. Però ara, amb la posada en marxa de les xarxes socials, el que hem intentat és estar molt relacionat amb el ciutadà tot i que comporta una dedicació per poder-la gestionar i no sempre arribes. Aquestes eines ens donen la possibilitat de donar respostes ràpides a necessitats que tenen els ciutadans. Hem d’aclarir que, a vegades, hem de recordar que hi han mecanismes establerts per solucionar els problemes, ja que hi ha gestions que necessiten d’una tramitació o gestions paral·leles i que no es limiten a connectar-se al facebook. Considero que d’aquesta manera arribo a molta més gent, sobretot joves, que no s’acostarien a l’Ajuntament per preguntar-me o qüestionar-me coses. Amb les xarxes socials, la web i el bloc crec que podem arribar a molta més gent.

Quina és la valoració que en fa dels primers mesos de govern?

Pensàvem que era un punt i seguit perquè ja vam estar governant el mandat anterior però la veritat és que quan un comença mandat també comença una nova etapa i un nou projecte. I més en un Ajuntament on dels onze regidors que formen el govern cinc són nous. En els primers mesos el que volíem era finalitzar algunes coses que ens havien quedat a mitges com el canvi de l’aparcament de camions, la tercera fase de l’asfaltat, acabar de preparar la tornada a l’escola i, especialment, la presentació dels comptes municipals.

Els canvis en el cobrament del PIRMI han provocat una polèmica considerable a molts municipis de Catalunya. Pineda ha criticat les formes en que el Govern ha fet aquests canvis.

Nosaltres ho vam detectar ràpidament per les queixes dels ciutadans. Fins i tot vam haver de reforçar els efectius de la policia perquè hi va haver algun episodi de crispació a les portes dels serveis socials del nostre Ajuntament. És molt complicat explicar a les persones quines administracions són les responsables de cada pas que es dóna. La gent no va a la Generalitat a queixar-se. Va al seu Ajuntament, que és el més proper que té.

Per tant, moltes persones que no van rebre el pagament del PIRMI, es van adreçar a les oficines de serveis socials per reclamar aquest cobrament. Això ens va obligar a fer moltes gestions. Fins i tot el telèfon 900 que la Generalitat posa a disposició dels ciutadans no ha estat efectiu. Personalment he fet 50 trucades i en cap d’elles he obtingut resposta. Jo crec que es va fer de forma errònia.

El segon dia es va publicar una nota aclaratòria perquè els alcaldes ens vam queixar. Però això va generar molts problemes i crec que no és la manera de fer-ho. Hem de perseguir als que fan les coses malament i, malauradament, de les 240 persones que en aquest municipi reben el PIRMI, algun pot fer frau, però la majoria necessita aquesta renda. A finals d’agost encara hi havia 30 famílies que no havien rebut els diners.

Ens hem de posar en la pell d’aquestes famílies perquè és l’únic ingrés que reben i si no el tenen a temps estem jugant amb coses tan importants com l’alimentació o serveis bàsics com l’aigua, la llum o la vivenda. Estava emprenyat i vaig parlar amb el president de l’Associació de municipis perquè ho critiquessin de forma enèrgica. I l’enrenou ja s’ha vist el que ha sigut.

A ciutats com Mataró l’Ajuntament va haver d’intervenir directament amb ajudes a les persones. A Pineda van tenir aquesta situació?

Sí, nosaltres també. Hem derivat a persones a serveis socials mentre esbrinàvem què passava i on estava el taló famós. Vam haver de donar tiquets d’alimentació per a necessitats molt bàsiques a famílies que ho estaven passant malament.

Sobre la Mancomunitat de residus de l’Alt Maresme, Pineda ha tingut alguns retards en els pagaments i l’alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, diu que s’ha de parlar de la situació.

Pineda és un dels municipis més grans que formen la Mancomunitat. Per tant, la nostra factura també puja més. Quan hi ha un retard en el pagament de 60 ó 90 dies com ha passat ara acaba generant una situació complicada. Tot i que hi ha municipis amb un deute de més d’un any. Amb els esforços que estem fent en els darrers mesos ens estem posant al dia en tots els pagaments i ja vaig parlar amb l’alcaldessa per pensar cap a on hem d’anar. Pensem que hi han molts altres serveis que haurien de funcionar d’aquesta manera i nosaltres tenim una deixalleria que està dins de la Mancomunitat, per tant ens beneficia ser-hi. Però hem de posar unes normes i s’han de complir.

En quin punt es troba la remodelació del passeig?

Aquest és un camí molt llarg. De fet, nosaltres portem amb ell des que estem governant. Vam posar tot l’esforç en l’última fase, la de Calella, perquè aquest és el tram més complicat. Podríem haver anat cap a Santa Susanna, on no s’ha d’expropiar res i ja ho podríem tenir enllestit, però deixar pel final la part de Calella era enganyar-nos a nosaltres mateixos. Sempre he dit que si els altres Ajuntaments haguessin apostat per aquell tram el barri del Poblenou ja tindria passeig marítim nou però van triar començar per la part del mig, que és la part fàcil perquè no s’han de fer expropiacions.

Nosaltres hem estat des del principi treballant en aquest tram de la banda de Calella, hem redactat el projecte, hem parlat amb el Ministeri i, finalment, l’any passat vam tenir les primeres notícies molt positives. El primer que necessitàvem és que el Ministeri separés la part pública de la part privada, el que aclareix quines són les propietats que ha d’expropiar l’Ajuntament i quines el Ministeri. El govern central ja ha enviat les cartes als veïns que els toca i, finalment, hem rebut el projecte tècnic del passeig marítim que ha de posar en marxa el procés econòmic. Recordem que hi ha un compromís del Ministeri per finançar el 100%, estem parlant d’uns quatre milions d’euros. Ara estem a l’espera d’acabar les negociacions amb els propietaris per poder oferir al Ministeri els terrenys.

És possible una nova entrada d’ERC al govern?

El pacte amb ERC l’anterior mandat va anar bé i vam deixar aquesta possibilitat sobre la taula després de les darreres eleccions. Però ells no han volgut participar d’un altre govern amb majoria absoluta tot i que a nosaltres ens agradaria. I no només ERC. També voldríem que tots els grups participessin en positiu en aquest govern perquè crec que és el que demana la ciutadania tot i haver donat una àmplia majoria al PSC.

El municipi el formen molts més pensaments i crec que és moment que treballem per objectius comuns. Però sembla ser que l’oposició està més per fer d’oposició, que està bé, però de tant en tant, la gent valoraria que fessin propostes en positiu o que recolzessin alguna de les propostes de l’Ajuntament.

Parlem ara de l’Screamin festival, que torna a Calella. En què repercutirà això a Pineda?

Estem treballant perquè la repercussió negativa sigui el menys possible. En els últims anys Pineda ha fet els seus clients. Per tant, hi haurà persones que vindran al festival que es farà a Calella i dormiran a Pineda perquè han vist que està tot molt a tocar. En una reunió amb l’alcaldessa li vaig manifestar que seria convenient tractar aquest tema com a territori. Penso que ens podem beneficiar tots dos municipis de la gent que vingui al festival. Hem fet una proposta, que és mantenir algunes de les activitats que es feien durant el dia. Nosaltres vam crear l’exposició de cotxes i el concert de dissabte a la tarda a la plaça de les Mèlies i estem intentant aconseguir això. El públic que vé al festival, d’altra banda, gaudeix molt de la platja i dels xiringuitos i farem alguna oferta en aquest sentit perquè la gent estigui entre Pineda i Calella.

Tot i això Pineda està treballant per captar nous esdeveniments…

En el seu moment vam haver de fer una inversió en infraestructura per acollir l’screamin festival i el psicobilly quan volien marxar de Calella. Des d’aquell moment vam fer una aposta estratègica per portar gent amb aquests esdeveniments i altres activitats culturals i esportives. I en això continuem. No estem contents que l’screamin hagi marxat però no per això hem de deixar de banda tota la nostra estratègia. Hem constituït una comissió entre hotelers, taxistes, restaurants i tothom que està implicat quan hi ha un festival d’aquests i estem buscant alternatives. Crec que és el que necessitem per allargar la temporada.

Pineda forma part de la primera fase de la implantació del projecte de banda ampla del Consell Comarcal. En què beneficiarà al municipi?

Beneficiarà molt al polígon industrial. Defensem que necessitem un polígon més competitiu, amb més serveis. De fet ja hem fet una aposta amb el centre Innova. Durant el primer mandat hem treballat molt dur per desenvolupar els plans parcials i ja pràcticament els tenim enllestits. Per tant tindrem gairebé el doble de capacitat industrial.

Ara el que necessitem és dotar-lo de serveis perquè les empreses van allà on més serveis hi ha. Hem de preparar el nostre territori i les nostres comunicacions. Pensem que tenim punts a favor: estem a prop de l’autopista, amb una entrada i sortida fàcil, un aparcament per a camions vigilat les 24 hores, el centre Innova a disposició dels empresaris i un sòl planer. I el fet que la banda ampla arribi al nostre polígon és una bona notícia. Ja vam manifestar al Consell Comarcal el nostre objectiu. Tot va per bon camí i ara esperem que comencin les obres.

S’han de suprimir els Consells Comarcals i les Diputacions?

Penso que s’ha posat nom a la cosa abans de decidir la cosa. Crec que hi han administracions com Diputacions o Consells Comarcals que no cal que dupliquem. Però abans de tot hem de decidir la carta de serveis, és a dir, què ha de fer cada administració i després veure quina estructura política muntem.

Però també he de dir una altra cosa. Potser municipis mitjans com el nostre o grans ciutats podem tenir un criteri de supressió més clar. Jo estat diputat en el govern i ja li puc assegurar que quan anava a municipis petits només em trobava paraules d’agraïment per la feina que fan aquestes administracions. Crec que els Consells Comarcals han de fer una tasca de mancomunar serveis, de compres agregades… El cas de la Diputació de Barcelona és diferent del de la resta de Diputacions. No només pel volum que gestiona sinó per la seva història. De totes maneres crec que és un debat que hem de començar per la base. No m’atreviria a dir si hem de treure Consells Comarcals o Diputacions o les dues coses. Sí que m’agradaria descriure què hem de fer cadascú. I després, si entre Govern de la Generalitat, Estat i Ajuntaments ha d’haver un pont, veure quin nom li hem de donar i quina estructura ha de tenir. Crec que aquestes manifestacions són fruit de que en un mitjà de comunicació no hi ha temps d’explicar amb detall el que es vol fer i s’ha d’anar a la part grossa. Crec que quan s’ha dit que cal suprimir Diputacions s’ha volgut dir que cal reestructurar l’administració. I crec que s’ha de fer.