Jordi Caupena Opinió

El Via Crucis de Pinya de Rosa i el grup de treball etern

El jardí tropical Pinya de Rosa forma part del primer Paratge Natural d’Interès Nacional que es va declarar a Catalunya el 2003. Foto: Aj. Blanes

Llegeixo amb sorpresa a l’edició de laselva360 que Pinya de Rosa, l’emblemàtic espai de la Costa Brava Sud que acollia una de les col·leccions més “brutals” de cactus d’Europa, i el Mas del Sol, obra de Raymon Duran i Reynals i l’arquitectura de la qual s’emmarca dins el noucentisme, comença una de les darreres escenes del via crucis. La podem situar a les 12 o 13 de les 15 que hi ha. Aquest Mas, en el seu dia solemne i impressionant, és ara un cau de grafitis totalment arrasat, amb la propietat en venda i amb poques possibilitats de trobar una sortida favorable a la preservació. No parlem de l’estat del que va ser un dels jardins més importants amb una gran col·lecció d’una planta, el cactus, al qual li tinc un carinyo especial.
Em sorprèn la notícia perquè pensava que Pinya de Rosa ja era un tema resolt. Va passar a mans privades, no es pot edificar i s’ha acabat el bròquil. Ara em consta que s’ha iniciat una campanya per intentar recuperar l’espai d’alguna manera però la complexa situació, tant de la finca, com de la situació econòmica, ho fan difícil. De tota manera, igual que el camí de la Creu, i no vull fer cap mal auguri, pot acabar malauradament en crucificció.
M’explico. El moviment Pinya de Rosa, més o menys polititzat, va fer una feina per la seva preservació que al final ha acabat en deixadesa i abandonament. En aquest cas encara em sorprèn més l’article de laselva360, que acaba amb el reconeixement dels propis implicats -Ajuntament, propietat i Generalitat- que el tema és de “difícil solució”.
Què han aconseguit amb aquesta reunió que varen fer les tres parts? Un titular de bones intencions on ja t’anuncien que el tema està pelut i, no només això, sinó que crearan una comissió, grup de treball, o espai de diàleg, digues-li com vulguis, per buscar una sortida.
Fa molts anys ho va dir Napoleó Bonaparte. Si vols que una cosa funcioni nomena un responsable, si ho vols allargar eternament crea una comissió. I pel què veig, aquest és el camí que han escollit mentre els cactus, el propi Mas, i els amants de Blanes veuen amb tristor com s’apaga una espai que forma i ha format part de les seves vides.
Vull acabar recomanant un article de la revista Recvll de Blanes on hi ha un interessant monogràfic d’aquesta problemàtica i on es denuncia i es demana amb fermesa que s’aturi la degradació d’aquest espai.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*