Uncategorized

Química, Ciència i Dones

Aquest any se celebra l’Any Internacional de la Química. La iniciativa de dedicar cada any a una disciplina científica, realitzant actes públics diversos arreu del món, correspon a la voluntat de popularitzar la ciència, que sembla llunyana per al gruix de la població, excepte en alguns casos particulars que desperten interès en algun moment concret perquè surten als mitjans.

Com a científica no puc menys que celebrar idees per difondre la recerca científica i per fomentar la vocació científica entre els joves. En el cas de la química, a més, els ciutadans solen tenir-ne un concepte equivocat i negatiu: normalment s’associa amb contaminants, i és normal trobar als productes comercials l’etiqueta “sense additius químics”, com si tot producte químic fos dolent; quan en realitat tot és química, tots nosaltres i tot el que ens voreja, amb i sense vida, som “productes químics”.

Però vull centrar aquest escrit en un altre aspecte: s’ha escollit el 2011 com Any Internacional de la Química en commemoració al centenari de l’atorgament del Premi Nobel de Química a Marie Curie, i això sí que és un fet remarcable, meravellós.

Marie Curie va ser una científica i una dona excepcional. Nascuda a l’actual Polònia el 1867, es va desplaçar a França, on va estudiar física i matemàtiques en una època en què molt poques dones realitzaven estudis universitaris; es va casar amb el físic Pierre Curie i va realitzar notables treballs de recerca en el camp de la radiactivitat. Per això va aconseguir el Nobel de Física el 1903, compartit amb el seu marit i amb Becquerel, i vuit anys més tard el Nobel de Química, en aquest cas per a ella sola. Es va quedar vídua molt jove, al 1906, i va criar sola les seves dues filles, tasca que va compatibilitzar amb la seva recerca científica, on va seguir excel·lint. Per aquestes raons, per portar una vida independent i remarcable, va ser molt criticada a l’època. Les fotos de les primeres dècades del segle XX que mostren els pares de la física moderna en diferents fòrums internacionals permeten veure la seva singularitat, vorejada d’homes. Va morir el 1934, a conseqüència d’una malaltia ocasionada per la seva recerca.


Publicitat

Marie Curie és un cas únic. Hi ha molt poques dones que hagin rebut el Premi Nobel, i encara menys que l’hagin rebut en àrees científiques. Només hi ha dues persones que hagin rebut dos Nobel, i només ella ha rebut dos Nobel en dues disciplines científiques diferents. Una altra singularitat és que la seva filla també va rebre un Premi Nobel. Durant un segle, Marie Curie ha estat i és encara una heroïna per a les dones, i especialment per a les dones científiques.

Cal dir que, al segle XXI, cent anys després d’aquesta pionera, no hi ha igualtat entre homes i dones en la ciència. S’estan fent esforços per fomentar la implicació de les dones en ciència. Per exemple, als projectes de recerca europeus valoren el percentatge de dones que hi participen, i també s’exigeixen actuacions específiques per fomentar la incorporació de les dones. Perquè, malgrat que hi ha més universitàries que universitaris, la proporció s’inverteix en la majoria de disciplines científiques i tecnològiques. I, si se segueix l’evolució del percentatge de dones a mesura que avança la carrera científica, s’observa el fenomen conegut com “leaking pipe” (canonada amb fuites): hi ha poques dones que segueixin estudis científics, menys que realitzin el doctorat, encara menys que segueixin realitzant recerca científica després del doctorat, i encara menys que assoleixin les més altes posicions acadèmiques o càrrecs de gestió científica. La ciència no atrau massa les dones, i a més la van abandonant conforme avança la seva vida.

M’agradaria pensar que, encara a dia d’avui, difondre la figura de Marie Curie pot motivar i inspirar les noies a estudiar ciència i a seguir una carrera científica.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*